Les enquestes són un invent marxista – Josep M. Ribaudí
L

9 de gener de 2015

Concreto: grouchomarxista, doncs serveixen perquè els polítics que les llegeixen i les estudien, apliquin la llei del gran còmic nordamericà: “aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc més”. I així ens va, vaja com si fóssim una vaca en un garatge. Llista única, llistes separades amb paraigua (plourà?)… A Espanya la llei 5/1985 regula l’anomenada “veda electoral”, i en el seu article 69.7 diu que els cinc dies anteriors a la votació no es podran publicar sondejos. Jo seria partidari d’ampliar aquest termini a 1.459 dies, o sigui quatre anys. Que els partits expliquin els punts que defensaran i que ho facin, independentment del que diuen els sondejos
Després d’aquesta declaració de principis anem al que importa. Tindrem eleccions anticipades amb valor referendari? Com podeu veure ho poso en interrogació perquè aquests dies s’està produint una anguniosa incertesa. Retrocedim una mica en el temps. Manifestacions, vies, v baixes, votacions “prohibides”, cues als jutjats per autoinculpar-se. Eufòria! Doncs a la feina! però, cagumdena, comencen els problemes i la falta d’unitat estratègica entre els dos grans partits que haurien de fer d’aglutinadors i conductors a la victòria interior (Catalunya) i exterior (la resta del món que ho ha de veure). Tothom opina que fet d’una manera o d’una altra seria millor, però ningú en te la certesa perquè és una cosa nova i mai s’ha fet. Empíricament no es pot demostrar. Vist això sóc partidari de fer un petit repàs de la història més recent.
Les últimes eleccions les va guanyar la coalició representada pel Sr. Mas; el partit que encapçalava el Sr. Junqueres va quedar molt bé, però no va guanyar. Més endavant —segons sondejos, ja hi sóm!— els d’Esquerra passarien davant de CDC, però un altra dia eren els de CDC que els avançaven, i així —toca’m allò que no sona— anem marejant la perdiu i ens van grapejant les neurones. Mentrestant als electors, els que hem mogut tot aquest procés, els que hi hem treballat sense defallir, i hem recollit signatures, i hem passat fred a les taules posades al carrer per demanar suport, i ens hem vestit amb samarretes de colors per fer manis se’ns està menystenint i se’ns deixa com a espectadors mentre “ells” mantenen reunions “d’alt nivell”.
Miri Sr. Junqueres —ara em dirigeixo directament a vostè—, els catalans tenim pressa, se’ns està passant l’arròs o així ens ho sembla, i vostès, vostè, no té dret a allargar aquesta partida. Vostè no va guanyar les anteriors eleccions —va quedar molt bé… ja li he dit—, però les va guanyar el Sr. Mas i a més com a President de la Generalitat és l’únic que té la facultat de convocar-les anticipadament. El Sr. Mas pensa que una llista única seria un missatge donat al món —i en aquest món i incloc el Reino de España— demostrant que els polítics tenen la capacitat de treballar junts en les coses importants i de seguir la voluntat d’una majoria del poble que representen. Li diré més: el Sr. Mas li va demanar 18 mesos, un any i mig per fer el més important i després plegaria de la política. Què més vol? Si li està posant el futur en safata! Sigui generós, deixi que mani al qui li correspon —no oblidi que ho fa per manament popular— i acabem d’una vegada. No posi més pals a la roda perquè a més penso que no hi té dret.
Per acabar vull aclarir dues coses: que no sóc militant de CDC ni de cap partit i de l’arc parlamentari, al llarg de la meva vida, els he votat a quasi tots. Segona: que aquest article està escrit de fa uns dies; tan de bo que quan vegi la llum estigui tot arreglat i m’hagi de menjar les meves paraules amb patates.
Josep M. Ribaudí

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta