Us heu parat a pensar quina mena de gent intenta impedir que els catalans puguem votar el 9N? Qui són aquests paladins que defensen la legalitat -aquesta estranya legalitat- per damunt de qualsevol cosa? Persones immaculades, irreprotxables, d’aquelles que sí poden tirar la primera pedra… Són la gent del Partido Popular amb connivència amb els del Partido Socialista Obrero Español; cito aquets dos perquè els altres -amb tots els respectes- són “calderilla”.
Diuen sociòlegs experimentats que el tarannà català és de pacte. Una manera de ser forjada al llarg dels segles per les influències dels antics pobles que arribaven a les nostres platges. El fenicis al segle VII a.C. i a partir d’aquí grecs i romans. Per altra banda el caràcter castellà és molt més tancat -no tenir mar a l’antiguitat aïllava molt- i el seu esperit s’ha forjat més a base de testosterona que de raonament i pacte. La història ens en serveix una pila d’exemples: Guzmán dit El Bueno al segle XIII, llençant el seu punyal perquè matin el seu fill en comptes de parlamentar; Hernán Cortés, al XV, cremant les naus per no tenir la temptació de fer-se enrere… Però tornem a la legalitat.
Les lleis són un seguit de regles que regulen la vida d’una comunitat. Les lleis no són per donar pel sac, són per poder portar una vida més harmoniosa dintre de la comunitat i mantenir en pau la convivència. Les lleis es fan a partir del que demana el poble i s’han d’actualitzar. Si l’any 1955 Rosa Parks no s’hagués saltat la llei al no voler-se aixecar del seient reservat pels blancs que va ocupar al autobús de Montgomery (Alabama), potser avui als EEUU encara hi hauria discriminació racial.
Faig aquests preàmbuls per destacar que aquests cabdills del PP que avui governen a Espanya, tot el dia es posen la llei a la boca, però només la que, segons ells, impedeix fer la consulta a Catalunya. Si es parla d’altres lleis, alguna tan arrelada que ja la van escriure sobre pedra en el 8è lloc de les taules que va recollir Moisés al Sinaí: no robaràs, xiulen i miren cap al cel, i en canvi és una llei que en tots els països del món és acceptada, com la de no matar.
Aquest any s’han publicat les dades sobre la corrupció dels polítics de l’any 1984 fins al 2013. Hi han comptabilitzat 577 cassos*, dels quals 226 es corresponen al PP, un 39,2%, molt més d’un terç! Sembla que per els responsables dels cassos Andratx, Carlos Fabra, Brugal, Emarsa, Baltar, Conde Roa, Pokémon, Palma Arena, Gürtel i els papers de Bárcenas -i només n’he citat 10 dels 226- la legalitat era una altra cosa. Sí, es pot dir que de cassos de corrupció n’hi ha hagut en tots els partits polítics, i per això s’han de posar esforços en una nova llei de transparència que sigui eficaç. També és cert que de corrupció n’hi ha hagut en tots o la majoria de partits, però tanta com en el PP… Bé, haig de fer una salvetat. Al PSOE se n’hi comptabilitzen 212, un 36,7%, també més d’un terç del total. Déu n’hi dó! Entre el dos partits que fins ara han sigut majoritaris, el 75,9%.
És curiós, els dos partits més importants que s’oposen a que els catalans ens puguem pronunciar en una consulta… perquè segons ells no és legal. Manel, baixa!
*Font CCN
Josep Maria Ribaudí – ANC
