A ningú no li agrada pagar impostos. Resulten sempre cars, arriben moltes vegades en el pitjor moment, i per a la majoria representen un pagament inútil, que no té després resultat en uns serveis públics millors. Aquesta setmana, sabem, arran de l’aprovació de les ordenances fiscals d’Igualada, d’un augment en l’impost de l’IBI, i, alhora, d’un inevitable increment, en els propers anys, en els rebuts de les taxes d’escombraries a tots els municipis que no apliquin mesures de correcció contundents en la separació de la brossa.
Tal i com ja sabíem, en funció de la normativa europea, els cànons a pagar als abocadors on van a parar els residus que generem diàriament aniran incrementant-se exponencialment. I això, sense cap dubte, repercutirà en els rebuts que haurem de pagar als nostres ajuntaments… Aquest punt, especialment, representa tot un repte, sobretot per a les grans ciutats on, a l’Anoia, no s’aplicarà a partir de les properes setmanes la recollida d’escombraries “porta a porta”. És el cas d’Igualada i de tota la Conca d’Òdena. A més, el govern de la Generalitat anuncia ja nous sistemes de control per a penalitzar individualment aquells qui no facin bé la tria selectiva dels seus residus.
La fiscalitat ha d’anar sempre acompanyada de resultats satisfactoris en els serveis públics, en funció del context en el que vivim. És per això que ha de ser específicament justa. Hauríem de preguntar-nos si l’IBI que es paga a Igualada és el més “just”. Debatre si els criteris per ajustar els tipus de gravamen són, també, els correctes, o no, en una ciutat amb unes inversions públiques molt millorables i en un territori molt abandonat -com altres, certament- per l’administració. També hauríem de preguntar-nos, en funció de l’elevada xifra de la taxa d’escombraries, si Igualada és una ciutat neta com una patena…
La pressió fiscal ha d’anar acompanyada, sí o sí, de bons resultats en els serveis públics. Si no és així, és fàcil concloure que els nostres diners o no es gestionen bé, o es gasten inútilment en altres coses que no hi tenen res a veure. Convé tenir-ho clar.
