L’editorial: Un pas enrere en transport

199

La nova política tarifària del transport metropolità de Barcelona, amb la desaparició de la T-10 que tants beneficis va comportar per als anoiencs quan es va posar en marxa, ha provocat una diversitat d’opinions a la pròpia capital i en moltes comarques. D’entrada, per als usuaris habituals del transport públic les noves tarifes són com un regal inesperat. Certament, els estudiants de la comarca que diàriament es desplacen a Barcelona tindran una rebaixa considerable de preu, quelcom que és lògiament benvingut per a les famílies. Aquest és un dels aspectes que més s’han de celebrar, però probablement l’únic si l’usuari viu fora de Barcelona.

És evident que els nous preus s’han dissenyat tenint en compte la gent que viu a la primera corona de la capital catalana, per primar l’ús del transport públic i beneficiar als usuaris habituals. Però no s’han tingut en compte les necessitats dels qui resideixen més enllà, per als qui desplaçar-se a la capital és, sobretot, esporàdic, bé per motius d’oci o gestions, o, pitjor encara, per salut. El fet de no poder compartir l’abonament ha disparat els preus d’una manera completament desproporcionada i denunciable.

La situació ha esdevingut tan kafquiana que, posem per cas, un parell de persones que es deplacin forçosament a Bellvitge des d’Igualada a fer-se una visita mèdica a l’especialista que no tenim a l’Hospital d’Igualada, els bitllets senzills d’anada i tornada els arribarà quasi als 50 euros. Fins ara, pel mateix preu, podrien compartir una T-10 i els sobrarien sis viatges…* Sembla una broma, però és cert.

Resulta curiós que l’assumpte del transport públic -carrilet o especialment Monbus- comporti de seguida mobilització d’alguns polítics locals i comarcals, i en canvi en aquest assumpte imperi el silenci… Sospitosament curiós.

*Dijous a la nit, un cop escrit aquesta editorial, es va anunciar una nova targeta de Transport, la T-Familiar, que permet 8 viatges amb una caducitat de 10 dies i que és multipersonal