Aquest divendres s’ha escollit un nou President de la Generalitat i, amb ell, un nou Govern de Catalunya. Es deixa enrere una legislatura que, a nivell de gestió, haurà passat sense pena ni glòria motivada, en part, per un any i mig de pandèmia que ha trastocat tots els plans, però també, per viure pendents de les conseqüències dels fets de l’1 d’Octubre de 2017, que han capitalitzat el panorama diari del país i han deixat molt poc marge per a elaborar i executar polítiques que són molt necessàries per a reconduir una situació molt delicada.
Queda enrere també una legislatura en la qual hem tingut a dues igualadines dins del Govern de la Generalitat, Àngels Chacón -que va ser expulsada fa uns mesos per la mala maror entre Junts i PDeCAT- i Alba Vergés. Pocs territoris poden tenir l’honor de comptar amb tant pes dins d’un govern, i així s’ha reconegut sempre des de la societat civil d’Igualada i comarca, orfe de pes polític nacional durant dècades anteriors.
Malauradament, no podem estar satisfets de les conseqüències positives que tanta representació ha tingut només per al nostre territori. No s’han vist, o no s’han notat, i és una llàstima, certament.
Com en altres ocasions quan un nou Govern es posa en marxa, toca advertir-los que som aquí. Sí, ja sabem que ho saben, però s’ha de dir. Cal trucar portes i fer-se pesats, perquè si no, d’altres ho faran i s’emportaran els fruits. Ha passat moltes, moltes vegades.
L’Anoia pot presumir de ser un territori molt ben situat, idoni per escometre l’expansió de l’àrea metropolitana en l’àmbit econòmic i residencial, però això no serà gratis, i hauríem d’assumir fins quant estem disposats a acceptar-ho.
Venen anys que seran clau per dissenyar el futur de Catalunya per al que queda de segle XXI, que és molt. Quedar-ne fora seria imperdonable. Per això urgeix que ens fem sentir com a territori disposat a anar endavant, sense soroll inútil, amb fermesa i sabent fer-nos escoltar i respectar. En sabem?
