L’editorial: Normalitat
L

27 d'agost de 2022

Aquest estiu, estem gaudint -els que poden- unes vacances “normals”. Després de dos anys llargs de pandèmia, mica en mica tot torna on era. El Covid-19 ens marcarà de per vida, i malauradament moltes famílies han perdut algú estimat, o totes, algú que coneixíem. No ens ha estat difícil tornar a la “normalitat”, per bé que, encara avui, es veu força gent passejant pels carrers amb la mascareta posada, reflex que encara hi ha por que alguna resta del maleït virus es coli als nostres cossos i ens amargui la vida…
Però el dia a dia de sempre, que tant somiàvem amb reviure, ha tornat. Amb les seves virtuts, i els seus defectes.

Els maldecaps diaris per l’evolució de la pandèmia han donat pas als maldecaps diaris per la marxa de la guerra a Ucraïna i les conseqüències en el dia a dia dels preus, cruels, alcistes, que semblen disposats a fer caure tots aquells que hem sobreviscut als pitjors dos anys de les nostres vides. Sembla ben bé que algú, o alguna cosa, ens ha posat a la majoria dels mortals entre cella i cella.

I, en aquestes, enmig d’aquest panorama difícil de provocar somriures, ens arriba la Festa Major d’Igualada, la de la capital de l’Anoia, la que oferta més activitats per a tots els gustos i edats, i més dies de gresca.

També és la Festa Major de la “normalitat”, perquè tornem a veure més gent que mai pels carrers, a tocar els uns dels altres, i ens veiem les cares, totes les cares. I podem veure castells alçats dels nostres Moixiganguers, sense por, amb ganes. Els més petits salten i ballen la música i els espectacles de les colles infantils, la Coll@nada torna a ser l’epicentre de la festa entre els joves, gegants, nans, dracs i tota la imatgeria surt dels caus per mostrar-nos la cara més alegre i tradicional… A més, hem obert l’exposició dels 40 anys de La Veu, que ens fa molta il·lusió. La setmana vinent es compleix el nostre aniversari, i ja veureu en la propera edició que el celebrarem com cal.

Hi havia ganes d’una festa “normal”. De gaudir-la, de sortir als carrers, d’acollir gent d’arreu, de viure-la en família al voltant d’una taula, d’abraçar-nos, saludar-nos i riure. Riure tant com podem. Ens ho mereixem tots plegats. Bona Festa Major!

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta