El passat mes de novembre, diferents articles periodístics a nivell nacional, alguns signats per il·lustres defensors de la nostra cultura, presentaven els seus dubtes més que raonables sobre la supervivència de les sales de cinema quan s’acabés la pandèmia. Certament, després de tancar l’any 2019 amb xifres rècord d’assistència, el sector afronta ara la seva major crisi en cent vint-i-cinc anys d’història amb sales tancant, manca d’estrenes i èxit de les plataformes on line. De fet, l’única sala que hi ha a Igualada, l’Ateneu Cinema, va tancar el 2019 amb la millor xifra d’espectadors, més de trenta mil, després d’inaugurar-se a finals del 2016…
El setè art, que va sobreviure a la irrupció de la televisió, a la pirateria i a l’augment de les taxes sobre les entrades de cinema, afronta ara una nova crisi amb un futur incert. La crisi de les sales contrasta amb la creixent popularitat de les plataformes de continguts, que s’ha disparat durant el confinament. El consum multipantalla ha fet oblidar la gran pantalla. L’entreteniment en línia ha arribat per quedar-se i estan reinventant la forma de consumir continguts.
I què es pot fer? Una de les millors fórmules és que la millor defensa és un bon atac. És cert, sobretot quan coneixes molt bé l’entorn. I especialment si l’entorn, en el fons, s’estima el cinema, més encara el de proximitat. Per això és una notícia excel·lent que Igualada tingui, a finals d’aquest any, una segona sala de cinema. Aquesta és la millor manera de respondre i de creure en el poder de la cultura, en la seva capacitat de persuasió i en la confiança de la resposta dels igualadins.
Defensar el cinema és defensar la cultura, però també les relacions socials, el gaudi d’una experiència al costat d’altra gent. Estem desitjosos de tornar a les sales plenes, de trobar-nos aquells apassionats per les pel·lícules, de comentar-les en persona i de deixar-nos seduir quan arriba el moment de tancar els llums i fer-se el silenci.
No fallarem!
