Sovint els ciutadans creuen que han de sol·licitar a les administracions que els donin o concedeixin coses. Massa sovint es deixen portar pel desànim i la por, davant del poder que fa i desfà, com si els recursos fossin de la seva propietat, oblidant que en una democràcia, s’arriba a la majoria dels càrrecs públics per sufragi.
Els que no han de ser elegits, sovint pensen que no han de donar explicacions i poden fer el què volen. Però, de tant en tant es descobreix l’excés dels seus privilegis i han d’abaixar la mirada, caient del pedestal on s’havien instal·lat posant-se per damunt del bé i del mal. Disposar d’un poder derivat de l’ofici, no els eximeix de ser servidors públics, ni a funcionaris, ni a jutges, ni policies, ni a altres semblants. Mai haurien de protegir-se darrere el poder, el corporativisme i la manca de transparència.
La Constitució consagra els partits com els vehicles que canalitzen les iniciatives ciutadanes, però massa sovint s’han convertit en estructures de poder on alguns líders, que es creuen carismàtics, decideixen allò que els convé sense escoltar el que els demana la societat. O el que és pitjor, pensant en el seu benefici personal i el dels qui els donen suport.
En democràcia és essencial que el ciutadà no renunciï a les seves responsabilitats i participi en aquells camps que li són propis. És la manera que els dirigents se senten partícips del projecte i alhora supervisats. S’adonen que els seus càrrecs són temporals i no una feina remunerada per viure bé. Aquest és el camí per la millora social, perquè les coses s’acaben fent pensant en el progrés i el benestar del comú.
Aquesta setmana s’ha aconseguit una millora en el servei de mobilitat pública amb la implantació del carril bus de la B-23 per anar a Barcelona. I també la condonació dels milers de multes que s’havien posat pel radar de Vilanova. En ambdós casos, s’ha d’agrair la sensibilitat dels qui han propiciat la solució, ja que no sempre hi estan disposats, però els acords s’han pres pensant en els votants.
S’ha de continuar treballant per mantenir la capacitat que la societat té per organitzar-se. És molt sa exercir els drets i pressionar l’Administració perquè compleixi allò per què se’ls ha votat i no només per lluir i viure d’esquena a la gent.
