Dimecres, les organitzacions empresarials de l’Anoia i de l’anomenat “Gran Penedès” (Alt i Baix Penedès i Garraf) elaboraven un manifest conjunt inèdit des de la perspectiva geogràfica de les nostres contrades. Òbviament, té tot el sentit, donat que aquestes comarques esdevenen la Vegueria Penedès, un territori nou, vigent segons la Llei i que actualment està en plena fase de participació del seu Pla Territorial Parcial.
Un document que ve a ser el “Poum” d’un extens territori que està ara mateix buscant els eixos d’encaix estratègic dins de Catalunya, i des de totes les vessants, econòmiques i socials. Un document que afectarà de ple a gairebé tota l’Anoia -inclosa la Conca d’Òdena- i que, de moment, té escassa repercussió a les xarxes socials o a l’opinió publicada de la nostra comarca… Sembla ben bé que no interessi. I això pot amagar una situació no volguda a mig i llarg termini.
Que les patronals del territori Penedès exposin en un manifest la necessitat de fer una “aposta valenta”, segons les seves pròpies paraules, per evitar que les nostres comarques continuïn perdent pes específic en l’economia global o que, pitjor, esdevinguin “territoris-dormitori”, com especifica el manifest, hauria d’obrir els ulls a les nostres autoritats, locals i comarcals. I també a la societat civil.
És cert que estem immersos també en la discussió, a voltes banal, del contingut del Pla Director d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena, però no podem oblidar eines de rang superior, que més d’hora que tard, l’afectaran de ple.
Podríem trobar-nos en un capítol més d’aquesta sèrie tan habitual a l’Anoia de reaccionar tard i malament a assumptes que ens passen per davant i en els quals pesa més la desídia i l’oblit que les ganes i l’atenció… I després ens queixem de que ens passen els trens.
