En els darrers anys, no hi ha Festa Major d’Igualada que no hi hagi mala maror entre algunes entitats. Sempre és pel mateix: per la suposada ingerència d’alguns en assumptes que, en principi, haurien de ser consensuats i transparents. Llavors les culpes sempre es dirigeixen cap al regidor de torn, que és lògicament l’objectiu fàcil en qualsevol municipi on la societat civil és incapaç d’entendre’s. Aquesta setmana, una entitat de la ciutat ha estat valenta i, per primera vegada públicament, explica a la ciutat els problemes que veu dins de l’organització. El seu llarg escrit ha aixecat opinions per a tots els gustos, però està clar que hi ha coses que grinyolen.
Els governs municipals hi són per transformar pobles i ciutats tot aplicant-hi millores, servint als ciutadans i aplicant polítiques de diversa mena que permetin fer-nos a tots plegats la vida més fàcil i pròspera. Això està molt bé. Però també hi són per a resoldre conflictes derivats del teixit social sempre i quant tinguin a veure amb l’Ajuntament, com és el cas de la Festa Major i la seva organització. Els polítics han de prendre decisions. Quedar-se immòbils i/o repartir somriures per quedar bé amb tothom no és, malauradament, una bona solució, sobretot si fa temps que dura i no s’arregla, i els “egos” en una i altra banda ho emboiren tot. Aquest és el cas que ens ocupa.
La festa més gran d’un poble no és patrimoni de ningú en concret, per molt savi que sigui, o per moltes hores que hi dediqui. És la festa de tots, des dels més petits als més grans. Tampoc té per què enaltir una figura religiosa o un referent tradicional. De fet, les tradicions formen part de la nostra identitat i no podem permetre’ns el luxe ni de perdre-les, ni de menystenir-les. Però aquestes tampoc poden ofegar a les legítimes intencions i formes d’entendre la festa de les noves generacions del segle XXI. A la Festa Major hi ha de cabre tothom. Sense imposicions. I ja va essent l’hora que s’entengui.
