Diumenge arriba l’acte culminant de la 197 edició de la Festa Patronal de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, una tradició que no és genuïna de la ciutat, però que és considerada Festa Tradicional d’Interès Nacional i també d’Interès Turístic a nivell de tota Espanya. Unes consideracions que, malauradament, no la fan prou coneguda en algunes ocasions pels grans mitjans del país, que prefereixen insistentment, any rere any, dirigir l’atenció a d’altres poblacions en les quals la festa té menys interès, menys història i menys estima popular que la nostra.
Igualada l’única ciutat on des 1822 es celebra sense interrupció la festa, i aquest és un mèrit de moltes generacions d’igualadins que han sabut mantenir-la i estimar-la. Encara hi ha molta gent que recorda la corrua de carros amb el cavall o la mula lligada pel ronsal al carrer de la Indústria quan es feia mercat a la plaça dels Porcs. Avui sols són el testimoniatge d’una gent que saben del valor de la tradició i que reivindiquen la seva història com un exemple de les noves generacions. Es tracta d’un ingent treball de retrobar carruatges i animals per recuperar temps passats, o de recuperar-ne, com passarà aquest any amb el “carro de les botes”. Els seus valors, les seves dificultats i la paciència en mostrar al jovent l’abnegació i la capacitat que calia desplegar en èpoques passades per fer coses avui són aparentment trivials, tenen una riquesa intrínseca que és d’admirar.
La cercavila dels tonis, com la coneixen molts igualadins, segueix el camí cap als dos segles de vida, que arribaran el 2022. Serà llavors moment d’una gran festa, com és mereixen els nostres Tres Tombs. Mentrestant, admirem el pas dels carros, dels cavalls, dels genets, també com una demostració no tan sols de l’estima pels vells oficis, sinó també cap al món animal.
Visca els Tres Tombs i per molts anys més!
