Laureà Figuerola i Ballester, nascut a Calaf el 1813 i mort a Madrid el 1903, va ser nomenat Ministre d’Hisenda el 9 d’octubre de 1868 i deu dies després imposava la pesseta com a
moneda única a tot l’Estat. Cal tenir en compte que en aquell moment circulaven per Espanya 97 monedes diferents, amb el que això representa d’obstacle per a l’intercanvi comercial entre territoris.
Figuerola, lliberal i republicà, adopta una moneda d’ús comú a Catalunya des del 1808, com a moneda per a tot l’Estat. Per a l’elecció del nom de la nova unitat monetària, Figuerola es basà en una moneda d’argent que es feia servir a Catalunya des del segle XVIII: el pes o ral de vuit, popularment anomenat “peça”. El ral de dos, equivalia a una quarta part del ral de vuit, i era conegut per “peceta”, o peça petita. Una pesseta catalana equivalia a vuit REALES monàrquics. D’aquelles vuit pessetes per “real”, vàrem passar a quatre rals per una pesseta. Figuerola volia fer oblidar ràpidament als Borbons presents a les monedes. És probable que aquestes monedes de pesseta fossin encunyades en alguna època a Calaf, car aquesta vila va ser de les poques que va conservar el privilegi d’encunyació, tal com avui encara es pot veure en els noms de carrer del nucli antic calafí.
A Figuerola es deuen reformes tan importants com la introducció del sistema mètric decimal; la reforma aranzelària de 1868, que va fer de Catalunya la “fàbrica d’Espanya”; la desaparició de les duanes interiors; la supressió de l’anomenat dret diferencial de bandera en navegació comercial; la supressió de la “contribució sobre la pobresa”, com era anomenada la imposició sobre els productes de consum; o l’intent fracassat, d’introduir el primer impost sobre la renda a Espanya, impost que no seria introdu- ït fins el 1978, tres anys després de la mort de Franco. Va crear grups, institucions i corrents d’opinió que van marcar la vida intel·lectual i cultural espanyola de la segona meitat del segle XIX. Fins i tot va traduir del francès al castellà El marido de la viuda de d’Alexandre Dumas. Curiosament Figuerola es va casar amb una vídua gironina, no sé si abans o després de la traducció. Com a ministre d’Hisenda va donar a Barcelona els terrenys per fer el Parc de la Ciutadella i a Madrid -no s’enfadessin- els terrenys per al Parque del Retiro. En canvi si mireu la història li atribueixen aquestes donacions a un altre català, també ministre durant la Primera República. Ha estat oblidat fins i tot després de mort.
Durant cent anys la seva tomba no tenia ni placa, ja que en morir la seva vídua, el va enterrar al panteó dels Barral de Girona. La família del seu primer marit. Estic content que a Calaf li hagin dedicat un carrer, però encara li devem molts més reconeixements que Espanya encar avui li nega per català, per lliberal i per republicà.
