Abans de la seva estrena al Teatre Nacional de Catalunya, el proper diumenge dia 13 de març, a les 6 de la tarda, el Teatre Municipal l’Ateneu presenta El pes d’un cos, de Victoria Szpunberg. Es tracta d’una aposta compromesa de la dramaturga i directora argentina, amb producció de Teatre Nacional de Catalunya, Centro Dramático Nacional i Velvet Events, protagonitzada per Laia Marull, Quim Àvila, David Marcé i Sabina Witt. L’obra és un muntatge multidisciplinari que combina text, música en directe i projeccions, on el realisme més cru i actual dialoga amb el joc teatral, l’humor i la imaginació. Szpunberg utilitza aquests elements per explicar una situació que moltes persones viuen a Catalunya i a molts altres indrets del món: conviure amb un familiar dependent.
Les entrades tenen un preu de 20, 18 i 15 € i es poden adquirir per internet a https://teatremunicipalateneu.cat/. També es poden comprar al Punt de difusió cultural i turística d’Igualada (Sala Municipal d’Exposicions c. Garcia Fossas, 2 -pl. de la Creu). De dimarts a dijous de 18.30 a 20.30 h. Divendres de 18 a 21 h. Dissabtes d’11 a 14 i de 18 a 21 h i els diumenges d’11 a 14. Els dijous d’11 a 13 i de 16 a 20 i el mateix dia de la funció, des d’una hora abans es venen a la taquilla del passatge Vives. Durant aquesta setmana els joves fins a 25 anys poden comprar les entrades a cinc euros. A més hi ha descomptes per a diversos col·lectius.
El pes d’un cos
Fer-se càrrec d’un cos que ja no funciona de manera autònoma i no tenir els recursos bàsics per fer-ho pot convertir-se en un malson. Una letargia que molta gent viu en solitud.
En la peça, la protagonista (Laia Marull) ha de cuidar del seu pare qui, després de patir un ictus, viu un deteriorament físic i mental que el fa necessitar assistència continuada. S’ha convertit en un ésser totalment dependent..
El pare, que era un gran pilar emocional i ideològic per a la filla, s’ha convertit en el paradigma de la fragilitat, algú que té al·lucinacions i que no pot fer les necessitats bàsiques de forma autònoma.
La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques fan que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure. La manutenció del pare fa que la filla hagi de vendre-ho tot, desposseir-se de tot allò que ha heretat i entrar en una mena de deliri imparable. Quin sentit té mantenir en vida el cos d’algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans?
Només l’arribada d’un àngel, conductor d’una ambulància i zelador, pot treure’ls de l’abisme.
Com diu l’autora i directora, que fa un teatre connectat amb els temes polítics i socials del món contemporani, “el pes d’un cos s’inspira en la relació amb el meu pare malalt, les diferents etapes de la seva malaltia, la transformació del vincle afectiu i, especialment, el que ha suposat acceptar la seva dependència i el seu deteriorament físic i mental. Ara que el meu pare ja no hi és, vull escenificar aquest text com una mena de celebració, compartir amb l’espectador una experiència que esdevé íntima i alhora social”.
