Aquest diumenge, a les 6 de la tarda, el Teatre Municipal l’Ateneu acull Història d’un senglar. Gabriel Calderón escriu i dirigeix aquest monòleg protagonitzat per Joan Carreras que ha obtingut els premis Max i Butaca 2021 al millor actor. L’espectacle també ha rebut el Butaca al millor espectacle de petit format. Les entrades tenen un preu de 20, 18 i 15 € i es poden adquirir per internet a https://teatremunicipalateneu.cat/. També es poden comprar al Punt de difusió cultural i turística d’Igualada (Sala Municipal d’Exposicions c. Garcia Fossas, 2 -pl. de la Creu). De dimarts a dijous de 18.30 a 20.30 h. Divendres de 18 a 21 h. Dissabtes d’11 a 14 i de 18 a 21 h i els diumenges d’11 a 14. Els dijous d’11 a 13 i de 16 a 20 i el mateix dia de la funció, des d’una hora abans es venen a la taquilla del passatge Vives. Durant aquesta setmana els joves fins a 25 anys poden comprar les entrades a cinc euros. A més hi ha descomptes per a diversos col·lectius.
Història d’un senglar
En aquest espectacle, Joan Carreras interpreta un actor que s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Porta tota la vida fent papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l’elenc no està a la seva altura i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, el Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres. A mesura que s’entrellacen les seves històries de vida, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador esdevé cada vegada més estreta.
Història d’un senglar gira al voltant dels mecanismes de poder contemporanis, el desig i el ressentiment, i proposa una reflexió sobre els límits de l’ambició humana. L’autor i director Gabriel Calderón defineix la seva proposta amb una paraula, “entusiasme”, que vol dir “tenir els déus a dins”.
A la peça, Joan Carreras encarna un actor que s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, tal com ell diu: “La sempre mencionada deformitat de Ricard III és tan interna com externa; l’avaria dels seus ossos mal collats el portarà a ser un esquinç en el quadre de la història. Totes les seves “deformitats” el portaran a ser manipulador, irat, estúpid i tristament misogin. Però amb un amor profund cap al teatre, això sí”. I afegeix: “ Tots els sentiments, els petits i els grans, els foscos i els clars, els elevats i els terrenals, són materials valuosíssims per treballar i ser treballats. Aquí es mouen sentiments reconeguts tant per reis com per actors. Per tant són rebuts com un regal. Enverinat o no, és igual”.
