Diumenge dia 28 de març, a les 7 de la tarda, el Teatre de l’Ateneu oferirà l’espectacle Els gossos, de l’autor i director argentí Nelson Valente. L’Albert (Joan Negrié), l’Emili (Albert Pérez) i l’Alicia (Mercè Arànega), confortablement acomodats en les seves pors, es veuran abocats a revisar certs plantejaments que convertiran la seva plàcida llar en un camp de batalla, mentre la Laura (Sandra Monclús), es descobreix capaç de la seva major heroïcitat: atrevir-se a mirar des de la consciència.
L’espectacle té un preu entre els 15 i els 20 € amb descomptes per a diversos col·lectius. Els joves fins als 25 anys poden comprar l’entrada a cinc euros. Venda d’entrades a taquilla del Passatge Vives, els dijous d’11 a 13 h i de 18 a 20 h i una hora abans de cada espectacle, també al web teatremunicipalateneu.cat.
Els Gossos
El dia del seu quarantè aniversari, la Laura té una experiència fugaç però demolidora: durant el seu trajecte habitual en metro, un desconegut li somriu i li diu alguna cosa a cau d’orella. Ja a casa, durant la festa, aquella llavor germinarà i acabarà bombardejant la “suposadament” assentada vida familiar, malgrat els esforços de la Laura per mantenir la unió amb i entre els seus éssers estimats.
Aneu amb compte amb les trobades inesperades i amb els petits detalls, perquè sovint contenen llavors que germinen sense que se sàpiga del cert quina planta en naixerà. Aquella simple frase que podria haver oblidat i a la qual podria no haver concedit cap valor desferma un bombardeig que, malgrat els esforços de la protagonista per mantenir la unió entre els éssers que s’estima, converteix en un camp de batalla la seva vida familiar.
La Laura s’ha atrevit a mirar-se la seva pròpia vida des de la consciència. És tota una heroïcitat, però, ara, ja no hi ha marxa enrere i en la seva existència s’ha desfermat una crisi total: aquesta és la vida que vull? Quan la vaig escollir? És així com vull passar el temps que em quedi? Sí, són interrogants especialment poderosos. Tant, que no només provoquen la crisi d’una única persona, sinó que estenen el foc als qui l’envolten. Odis, ressentiments, amors i una pila d’històries del passat emergeixen reflectits en els ulls d’aquells gossos que formen part de la història familiar i que, ara, sembla que projectin la seva mirada cap al present. Passats imaginats, vides frustrades per la por, victimitzacions: tot forma part d’una història que no parla només sobre la família que veureu en escena sinó també sobre els espectadors i espectadores que s’asseuen al pati de butaques i, de fet, sobre tota la humanitat.
