Les famílies anoienques encara són molt lluny d’arribar a les xifres econòmiques que tenen d’altres territoris d’aquest país. Una anàlisi a les declaracions d’IRPF en base a les estadístiques de l’Agència Tributària en municipis de més de mil habitants de la comarca permet comprovar fàcilment com, en els darrers sis anys, els ingressos absoluts de les famílies de la comarca s’han estancat. Només es denota una lleugeríssima millora en el darrer exercici del que se’n poden extreure dades oficials, que és el de 2015, i és de suposar que hauran anat augmentant, tímidament, en els anys següents. Caldrà esperar una mica per comprovar-ho.
Gran salt endavant entre el 2000 i el 2010
Tot i això, l’augment d’ingressos i patrimoni que van tenir els anoiencs entre els anys 2000 i 2010 -en alguns casos, gairebé el doble o més en només deu anys de diferència- s’ha frenat dràsticament a partir de 2010, com a conseqüència de la crisi, però des de llavors s’ha mantingut estable. Aquesta situació es pot veure fàcilment en el quadre que reflexa la base imposable (tots els ingressos) de la declaració de l’IRPF dels anoiencs en els exercicis del 2000, 2005 i des del 2010 fins el 2015.
En el cas d’Igualada, la base imposable mitjana va passar de 10.573€ l’any 2000, a 20.158€ el 2010, i a partir de llavors s’ha mantingut pràcticament invariable, o fins i tot menor en alguns anys. Cal tenir molt en compte que, en aquestes xifres, s’inclouen les moltes hipoteques que fan incrementar el patrimoni dels contribuents, encara que oficialment la casa o el pis siguin del banc uns quants anys més…
Aquesta tònica es veu reflectida gairebé en tots els municipis reflectits en aquesta estadística. L’Agència Tributària explica que no té en compte els municipis de menys de mil habitants perquè les dades podrien “distorsionar” la realitat, d’aquí que només hem pogut incloure 15 dels 33 municipis de l’Anoia. Tampoc podem oferir dades globals de l’Anoia, doncs les comarques no “existeixen” per l’Agència Tributària d’Espanya.
Molt interessant és el quadre de sota, on es pot veure, en la darrera columna, la Renda Disponible de cada contribuent en base a la informació disposada en les declaracions de l’IRPF del 2015. Aquesta xifra reflexa, realment, el capital que tenim per poder gastar o estalviar gràcies al que ingressem després de pagar els impostos. També podem observar quantes declaracions es fan en cada municipi, i quina és la posició que ocupen en un rànquing de renda a Espanya, i a Catalunya.
El Bruc, el municipi més ric de l’Anoia
Un ràpid cop d’ull permet comprovar com podríem dir que la renda habitual de l’Anoia és entre 19 i 21 mil euros. Hi ha el cas d’El Bruc, que és el municipi més ric de la comarca amb diferència, amb una renda de 24.208€, fet que fa pujar aquest poble al lloc 62 del rànquing català i 119 d’Espanya de millors rendes. Per sota, hi ha dos casos realment terribles: Vilanova del Camí i Montbui, amb rendes de 17.957€ i 17.670€, respectivament, el que els situa, a tots dos, en els últims -sí, els últims- llocs de la província de Barcelona i dels pitjors d’Espanya…
Pel que fa a la capital, Igualada, ocupa la tercera posició a l’Anoia en millor renda, de 21.911€, gairebé clavada a la que té Manresa, més alta que Vilafranca i una mica menys que Vilanova i la Geltrú.
Les xifres que presenta l’Anoia, però, són lluny de la mitjana catalana, tal i com es pot observar en el mateix quadre, doncs la renda disponible mitjana és de 27.558. Noti’s que això són més de cinc mil euros de diferència respecte Igualada, i deu mil si tenim en compte Vilanova o Montbui. Dels municipis propers a Igualada, només Collbató i Sant Esteve Sesrovires tenen xifres similars a la mitjana catalana, mentre que Sitges, un dels indrets amb més poder adquisitiu del país, és quatre mil euros per sobre. Òbviament, el pes més important d’aquestes xifres venen indicats, sobretot, pel patrimoni immobiliari.
Anàlisi de l’IRPF a Igualada
L’Agència Tributària permet fer un acurat anàlisi de les declaracions de l’IRPF a cada municipi. En el cas d’Igualada, aquest exercici permet obtenir algunes dades curioses, i d’altres que reflecteixen clarament el termòmetre patrimonial, laboral i econòmic de la ciutat, any rere any.
Pel que fa a les dades més pràctiques, cal dir que, de les 18.257 declaracions efectuades l’any 2015, la gran majoria (13.210) van ser a retornar, amb un import de mitjana de 823€, que no està gens malament. Un total de 4.514 declaracions, aproximadament una quarta part del total, van resultar a ingressar, amb un import mitjà més alt, de 1.290€.
És interessant d’observar com els rendiments del treball dels igualadins representen 390 milions d’euros, o que les rendes derivades dels diners que tenim al banc són 20,2 milions d’euros més. Pel que fa a les rendes d’immobles producte, bàsicament, de les hipoteques i del patrimoni, pugen 18,9 milions, i les derivades d’activitats econòmiques (negocis particulars, lloguers o d’altres ingressos) arriben als 32,1 milions d’euros.
La renda disponible dels igualadins, és a dir, tot allò que tenen per gastar, puja 400 milions d’euros a l’any.
Com a dada curiosa, hi han declarats 12.590 fills, amb 1,72 fills de mitjana per declaració. Fins a 7.310 formularis de l’IRPF el 2015 tenien fills declarats. L’aportació mitjana dels igualadins per a plans de pensions puja 1.988€ anuals, que venen a ser 165 euros al mes.
