Un article de
Veuanoia

L’alcalde Francisco Guisado es posiciona a favor d’un gran polígon industrial a Òdena amb el lideratge d’Igualada
L

27 de febrer de 2017
Francisco Guisado, dimarts al balcó de l’Ajuntament d’Òdena. / JORDI PUIGGRÒS

Arran del darrer Fòrum UEA, la societat civil de la comarca està expectant per veure com es resoldrà la posada en pràctica de les moltes demandes que empresaris de diversos sectors van posar damunt la taula. Entre elles, la necessitat de disposar de sòl industrial amb grans parcel·les. Que la Conca disposi de més sòl, passa, en bona part, pel que faci el municipi d’Òdena. Amb el seu alcalde n’hem parlat aquesta setmana, també de la Mancomunitat i de la necessitat -cada vegada amb més adeptes- de veure “en comú” la realitat social i econòmica de la Igualada actual.

Torna a sorgir, sembla, el debat de pensar en trenar els quatre municipis tradicionals de la Conca. Vostè sempre ho ha defensat.

I més gent. Es tracta de veure Igualada des d’un punt de vista més transversal, perquè és evident que no en té prou amb el seu terme municipal, i que existeix una realitat social i econòmica que és la Conca d’Òdena. No estic parlant d’un municipi únic, perquè això no està en les nostres mans, sinó d’una gran ciutat amb diversos termes municipals. Això es pot decidir demà. Crec que això ja s’està impregnant en moltes persones. En el mateix alcalde Castells.

Home, li costa una mica d’admetre-ho…

A vegades em diu que la Mancomunitat de la Conca d’Òdena (Micod) no és capaç de fer més coses, com mancomunar la recollida d’escombraries, per exemple. Jo crec que ha estat capaç de generar una concepció diferent d’aquest territori que no té marxa enrere, que és la que els municipis de la Conca han de deixar de competir per començar a cooperar. Jordi Aymamí va dir una vegada que “no és tan important des de la Micod fer grans passes, sinó no fer una passa enrere”.  Crec que hem d’anar quallant aquesta realitat, que ja és única en algunes polítiques, com en l’àmbit de la dona. El projecte econòmic ja s’està treballant d’una forma intensa, especialment per Marc Castells (Igualada), Teo Romero (Montbui) i Joan Serra (Castellolí). En temes de planejament, també s’haurà d’entomar. Ningú no haurà de venir a dir-nos a Òdena com haurà de ser la nostra plaça Major, però sí en aquella perifèria que tenim en comú. L’haurem d’ordenar plegats.

No és això allò que dèiem fa uns anys del polígon de la Zona Franca o del polígon Gran Europa? Tornem a remenar el tema, veig. Què en pensa, Òdena, ara d’això?

Miri, jo intento ser coherent. Jo no he perdut mai les eleccions, i, si no he aconseguit la majoria absoluta, no he pogut governar, perquè aquella cosa que em feia tenir mala relació política amb els altres grups era precisament l’obertura d’Òdena cap a la gran transformació de la Conca, amb el canvi de grans superfícies de sòl de rústic a industrial. Aquest tema era una barrera, i molt clara. Crec que hem de fer un esforç en aclarir les coses, la gent ha de tenir un missatge clar. Pel “procés” es poden posar d’acord uns i altres, però en visions econòmiques són diferents. El discurs d’ERC a Òdena no ha estat el mateix que el d’Igualada o la resta de la comarca. I el de Convergència tampoc, diametralment. I no sé jo si això és massa bo… Jo diria que no. Els partits s’han de posicionar. La modificació del Pla General d’Òdena per permetre el polígon de la Zona Franca va ser torpedinada des de dins, fins a matar-la, per persones que legítimament pensen que allò és una bogeria… Però nosaltres hem estat coherents des del primer moment. Aquest tema ha estat sempre en el nostre programa electoral i no hem perdut mai.

Així es projectava el futur de la Conca d’Òdena abans de la crisi. / PLA DIRECTOR CONCA

Decidit a tornar a obrir el debat, però?

L’alcalde d’Òdena i els regidors del govern estan preparats per parlar de nou, i crec que el conjunt del municipi que ha anat renovant la confiança, també. Crec que la Conca ha tingut, en aquests anys de crisi, una pèrdua brutal de qualitat de vida quant a salaris. Aquest territori es mereix noves oportunitats, i hem d’aprofitar aquest carrer de Barcelona que és l’A-2. Si ho treballem bé, ens en podem sortir. Podem ser sòl de logística, per exemple, o d’altres sectors. El que sí que és imperatiu és que la figura del planejament sigui àgil. No podem ara tornar a parlar de modificacions del pla general, amb un Poum que aixecarà visions diferents, i que això s’estigui tramitant sis anys. Ha de ser un projecte de país, que s’entengui a nivell de país, i aquí el paper de l’alcalde d’Igualada ha de ser cabdal. Si la Generalitat comparteix això i es presenta un projecte assenyat tècnica i urbanísticament, Òdena no estaria per posar pals a la roda. I a potser, tampoc altres municipis, com Castellolí. S’ha d’obrir el debat i veure quines són les oportunitats millors. Restem oberts. I estaria bé que els partits polítics hi diguessin la seva de manera uniforme.

S’ha de tornar al consens que ja va tenir l’aeroport corporatiu?

És clar. I el del Polígon de la Zona Franca també el va tenir, en el seu moment. El que sí que no faré és generar expectatives falses, perquè aquí això ja s’ha fet, i ara ja ningú no ens escolta, és un descrèdit total. És l’hora de pencar i de fer, més que de dir.

Jordi Puiggròs

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta