7.2 C
Igualada
Dijous, març 4, 2021

L’Ajuntament d’Igualada estudia municipalitzar l’aigua

aixeta - La Veu de l'Anoia - La Veu

Podrien canviar les tornes, i el que fa uns dies era impossible, ara capgirar-se completament. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul· lar en sentència fa uns dies la concessió a Aigües de Barcelona (Agbar) del servei de distribució d’aigua a la capital catalana i a tota l’àrea metropolitana. L’empresa no tenia cap contracte amb l’Ajuntament. Fa uns mesos, l’associació Aigua és Vida va denunciar la mateixa situació a Igualada i altres municipis de la comarca l’aigua dels quals és gestionada per l’empresa Aigua de Rigat, amb participació municipal però amb propietat majoriària… precisament d’Agbar. La notícia de la sentència ha mogut les cadires.

L’Ajuntament inicia un estudi jurídic
En el ple municipal de març, la setmana passada, pràcticament a les acaballes de la sessió, l’alcalde Marc Castells va anunciar que “estem engegant els estudis jurídics” per a fer possible una municipalització del servei d’aigua, que Aigua de Rigat presta a la ciutat des de l’any 1901. L’esmentada sentència pot sentar fàcilment jurisprudència i obrir una capsa que cap ajuntament, en el fons, volia obrir.

“La sentència del Tribunal Superior de Justícia, que anul·la la concessió a Agbar del servei a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, pot fer canviar els plans de molts ajuntaments”

Els estudis jurídics a que feia referència l’alcalde Castells estan essent realitzats per la Diputació de Barcelona, i a una escala més gran, doncs la situació d’Igualada és idèntica a molts altres llocs. En el nostre cas, va dir l’alcalde, s’està fent també “un inventari de tot el patrimoni d’Aigua de Rigat, de comú acord amb l’empresa”. Per a l’alcalde estem davant d’un cas “molt complex i anòmal, que requerirà tota l’atenció durant molt temps”.

Bàsicament, es tracta de “tornar” la titularitat del servei d’aigua a l’Ajuntament d’Igualada, quelcom que, de fet, ja ho marca la pròpia llei, que diu que són els municipis els responsables de la titularitat d’aquest -i d’altres- serveis bàsics. Una vegada l’Ajuntament tingui aquest dret reconegut, una possibilitat és que Aigua de Rigat continuï explotant el servei per la via de la concessió seguint tots els paràmetres legals.

Una denúncia d’Aigua és Vida, l’inici
L’associació Aigua és Vida va denunciar fa quatre mesos que existeixen irregularitats en la concessió d’aquest servei a Igualada, ja que no hi ha cap contracte d’adjudicació, un fet que ja va ser reconegut per l’Ajuntament, que té un 32% de les accions d’Aigua de Rigat. Aigua és vida, juntament amb els grups municipals d’ERC, PSC, la CUP i Decidim Igualada va denunciar aquesta situació, que podrien tenir d’altres ajuntaments de la comarca.

Xerrada de l’Associació Aigua és Vida a Igualada, fa unes setmanes - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.cat
Xerrada de l’Associació Aigua és Vida a Igualada, fa unes setmanes

Aquesta entitat ha assegurat sempre que la llei obliga a fer un contracte de concessió amb l’empresa que gestiona el servei públic d’aigua, situació que no passa a Igualada. El regidor de Qualitat Urbana, Jordi Pont, ja reconeixia el mes de desembre que el que passa a la ciutat “és una situació històrica, ja que des d’un principi el servei d’aigua a Igualada el va començar a prestar una empresa privada, que va anar estenent la xarxa, i mai es va arribar a concessionar o concursar”

“El govern municipal havia dit que municipalitzar el servei que ara fa Aigua de Rigat (Agbar) sense cap contracte podria costar als igualadins 30 milions d’euros”

Aigua és Vida va elaborar un manifest en el que demanava que l’Ajuntament “expliqui públicament si hi ha un contracte de concessió o no i doni informació sobre les tarifes i els talls de subministrament”, que Aigua de Rigat “faci públic els comptes auditats i expliqui on van a parar els beneficis que obté amb el servei d’aigua, així com també l’Ajuntament”. La tercera i quarta demanda és que l’Ajuntament faci una auditoria tècnica i econòmica del servei. Finalment, el cinquè punt és que, un cop fetes les auditories, es faci una consulta ciutadana per decidir quin tipus de gestió de l’aigua volen els veïns d’Igualada. De fet, Aigua és Vida aposta per una municipalització del servei i que es gestioni de forma pública. A l’Anoia això succeeix, per exemple, a Capellades, i en molts altres pobles més petits.

Pont, però, va dir en esclatar aquest assumpte que assumir la municipalització del servei “tindria un cost per als igualadins de 30 milions d’euros, com a mínim”. El regidor apuntava també que el servei a Igualada “funciona molt bé, la majoria de població n’està satisfeta”. Òbviament, la sentència judicial ha canviat els posicionaments inicials i caldrà seguir aquest assumpte amb molta atenció. Més enllà d’un tema merament empresarial i administratiu, l’interessant serà conèixer en què pot afectar tot plegat al rebut que ens arriba a casa.

Una sentència que ho pot canviar tot
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul·la l’empresa mixta que gestiona el subministrament d’aigua als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’empresa mixta, formada en un 70% per Aigües de Barcelona (Agbar), un 15% per l’ÀMB i un 15% per Criteria, es va crear el novembre del 2012 per regularitzar la situació d’Aigües de Barcelona. Des de feia més de 150 anys, l’empresa Aigües de Barcelona (Agbar) operava sense tenir la concessió el servei i l’equip de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va decidir fa quatre anys adjudicar a dit la concessió. Però, segons el Tribunal, tant la creació de l’empresa com la posterior adjudicació del servei, feta per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es va fer sense publicitat i sense concurs públic.

La Plataforma Aigua és Vida havia presentat una querella denunciant el model d’empresa mixta per la falta de concurrència, de títols concessionals i la valoració a la baixa dels actius, un procediment també qüestionat per l’Oficina Antifrau.

Malgrat que l’empresa mixta ja ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem, des de la plataforma d’entitats ecologistes, veïnals i sindicals Aigua és vida es reivindica apostar per la gestió pública del servei d’aigua municipal a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El portaveu d’Aigua és vida, Quim Pérez, ha demanat que Aigües de Barcelona passi a mans públiques i ha reclamat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es posicioni clarament en contra de recórrer la sentència al Suprem. Des d’Aigua és vida es reivindica la conversió de l’empresa mixta en pública obrint el debat de les noves formes de participació i control ciutadà que garanteixi la bona gestió i que sense cap dubte suposaran grans beneficis per a la ciutadania.

JORDI PUIGGRÒS, director de redacció de La Veu

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Veïns de Rubió i Copons creen la plataforma “Salvem Serra Morena”

Una vintena de veïns i veïnes de Copons i Rubió han constituït la plataforma “Salvem Serra Morena”, amb la finalitat de defensar les muntanyes...

L’Aerosport proposa una activitat educativa sobre l’aventura de volar

Reprenent l’eix temàtic central previst pel festival de l’any passat, “Les dones a l’aviació”, Fira d’Igualada ha organitzat diverses activitats al voltant de la...

Capellades tanca un Mercat Figueter diferent a l’habitual

Aquest cap de setmana ha estat el segon de Quaresma. Capellades ho ha celebrat amb un Mercat Figueter adaptat a les circumstàncies, amb actes...

Enquesta: què et sembla que s’aposti per l’entorn de l’aeròdrom i el polígon de Jorba per fer-hi el PDUAECO?

La Generalitat i la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d'Òdena han anunciat aquest matí que un cop acabat el procés participatiu per decidir el...

El procés participatiu del PDUAECO descarta Can Morera i Can Titó i aposta per l’aeròdrom i el Parc Tecnològic Jorba-Igualada

El procés participatiu sobre el futur Pla director urbanístic (PDU) de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena ha finalitzat amb 1.143 propostes recollides sobre...
Compartir