Una vinyeta del Business Insider publicava que la covid-19 ha fet més per la innovació que els Directors de Tecnologia, d’innovació i els Ceos de les companyies… I té molta raó. En aquests mesos de covid-19 envoltats per caos, canvis, confinaments, declaracions polítiques i molt més, hem vist com les nostres costums i hàbits s’havien d’adaptar a una nova realitat. La covid ha estat un accelerador d’hàbits que ja eren tendència, però que amb la pandèmia es van enlairar i ara, després d’aquesta fita, continuaran creixent.
Aquesta nova manera de vida que l’era covid o postcovid ens està portant, ens marcarà en els nostres hàbits, decisions i valors. Ens afectarà de moltes maneres, per exemple com a consumidors podrem esperar que les companyies de repartiment seran més eficients, ecològiques i flexibles, per portar-nos les comandes a casa nostra. Que els productors d’aliments siguin transparents. Que els restaurants ens puguin oferir experiències segures i atractives per menjar, per tal de treure’ns de casa. I les ciutats, abans dominades pels vianants, comencen a veure’s plenes de vehicles de tota mena en allò que anomenen last mile.
I mentre tant, què fan les treballadores i els treballadors? Aquells que encara conserven la feina malgrat la cadena d’eros i ertes -malauradament viscuda per molts-, comencen a treballar d’altra manera: a casa la major part de les jornades, tele-connectats (sinó són serveis essencials). Estem començant a treballar de maneres diferents, potser més hores, però el que sí és cert és que contaminem menys: menys trasllats, menys mobilitat, menys embussos… Més temps per als nostres…I la resta, potser trobarem en altres oficis, tecnologia o sostenibilitat, noves oportunitats per seguir endavant. El món post covid ens ha portat en 90 dies allò que pensàvem que arribaria potser en 5 anys. La tecnologia s’ha fet molt més present en les nostres vides, però també una necessitat de transparència, flexibilitat i empatia per la part de molts actors: empreses, persones, administracions i governants. Potser molts de nosaltres ens preocupem pel que serà després, i encara mirem amb una certa por a què ens depararà un futur que no havíem imaginat…
Arran d’això, deixeu que us expliqui la història del mestre xinès i el seu deixeble, qui, anant de viatge van passar per una aldea, i es van allotjar a casa d’una família pobre i hospitalària, que malvivia gràcies a una vaca famèlica. El mestre, mentre la família dormia, i en presència del seu deixeble, va empènyer la vaca per un precipici. El deixeble espantat li va preguntar per què havia fet una cosa tan cruel, matant l’únic mitjà de vida d’aquella família que tan amablement els hi havia acollit. Sense obtenir resposta seva, va haver d’esperar una dècada, ja mort el seu mestre, i convertit ell en mestre, va decidir anar a visitar aquella aldea. No hi va trobar referència de la família que va conèixer a llavors, sinó una casa pròspera envoltada de grans propietats. El deixeble va preguntar als veïns si coneixien a aquella família que vivia d’una vaca magra a la zona. Llavors, es va trobar amb la sorpresa que li van dir: “sí som nosaltres mateixos. Va passar un dia que la vaca va morir despenyada, i com que no sabíem què fer, vam començar a conrear, les nostres terres i fer comerç. Gràcies a això, ara vivim molt millor”…
Em pregunto si la covid no ens ha tret a tots nosaltres allò que ens donava una falsa seguretat, però que també ens limitava en molts altres àmbits, i ara no ens queda una altra que l’oportunitat de reinventar-nos, traient de nosaltres el millor que tenim: la creativitat, la cooperació, i l’entusiasme per crear un nou món, on els valors, la sensibilitat i les maneres de fer hauran de ser diferents.
