La serp catalana

188

La serp, animal dimonitzat a l’Edat Mitjana, sempre ha estat associada a la maldat i a la bruixeria, s’arrossega per terra i difícilment sempre va en la mateixa direcció, doncs aprofita els obstacles del terreny per circular cap els seus objectius: ara tomba a la dreta, després cap a l’esquerra, i d’aquesta manera sorteja les dificultats que troba en el seu reptar. Així fa CDC davant del nouvingut clam d’una part del poble català amb el nou nacionalisme. El partit hegemònic a Catalunya durant molts anys s’ha vist obligat a canviar el pas, i del seu autonomisme moderat, hereu ideològic de la Mancomunitat fundada per Prat de la Riba, ha passat al nacionalisme radical basat en Macià i Companys, això obliga CDC a caminar per camins incerts i d’enfrontament amb l’Estat Espanyol, amb totes les conseqüències polítiques i de risc que això comporta. El resultat és l’efecte serp: s’ha de reptar a tort i a dret per salvar els obstacles que van sorgint i no ofegar-se dins el moment de confusió que viu en els últims 5 anys.

Llegeixo Michael Howard, catedràtic emèrit d’Història Moderna de les universitats de Yale i Oxford, en el seu llibre sobre la Primera Guerra Mundial, conceptes que poden servir d’exemple per al que estem parlant. Diu aquest important historiador que, a principis de segle XX, els rivals tradicionals d’una Anglaterra en ple domini del seu imperi eren França i l’Imperi Rus, i que Alemanya, gran potència europea continental dominada i creada per Prússia no feia mes de 25 anys, no era enemiga de l’Imperi Britànic, sinó un gran soci comercial. Per tant, qui s’hauria imaginat que l’any 1914 les coses canviarien de tal manera que França i Rússia s’aliarien amb Anglaterra i lluitarien contra Alemanya i Àustria en una guerra ferotge que va ocasionar la mort de milers de nois joves, tota una generació sacrificada sota les bombes, metralles i gasos asfixiants.

Per això, perquè la història, i la política en general, fa estranys amics i porta a situacions que ningú s’imagina que poden passar, i a aliances que avui hi són i demà es desfan, com passa a Catalunya actualment, degut a canvis polítics inesperats que ningú s’imaginava. Avui la CUP esdevé aliat forçat de la burgesia catalana convergent, o sigui els seus adversaris naturals, els que han manat a Catalunya al llarg de tota la seva història, això costa a CDC plors, llàgrimes i a la dimissió de la seva figura més emblemàtica, Artur Mas. ERC és sacrifica estratègicament dins CDC per poder realitzar l’abraçada de l’ós i superar-la històricament com a partit hegemònic a Catalunya, com va fer en temps republicans amb La Lliga. El partit Podem català, dirigit moralment per l’Ada Colau, podríem titllar-los de populistes, però són nous comunistes disfressats de color violeta en lloc de vermell, volen aturar part de la iniciativa privada -infantilisme d’ esquerres- i municipalitzar els serveis dels ajuntaments, treure’ls de les possibles privatitzacions i crear nous serveis públics amb centenars de nous funcionaris, a l’estil del paradís que sempre ha tingut el PC al cap, un camí ja recorregut pels populistes d’Amèrica del Sud, com Veneçuela, amb resultats catastròfics per a l’economia, la burocratització enorme disfressada de municipalització són velles tècniques ens els actuals temps. No hi ha res de nou al món, tot és repetició del passat que torna. En resum: Un joc de disbarats continu, però aquesta vegada és evident no podem donar la culpa a Madrid, llàstima, ja que produeix un cert regust de satisfacció donar la culpa dels nostres problemes als enemics de fora, això galvanitza l’esperit de lluita i permet als que manen escapar de les seves responsabilitats. Aquesta vegada és la serp catalana la culpable de tot.

Galo Ball Ratés