La primavera està allà fora

219

Equip de docents de l’Escola del Bosc

Aquests dies de confinament ens ha donat TEMPS, aquell temps que en la vida anterior no teníem i que ara omplim llegint,pintant, mirant documentals de pingüins…i reflexionant en què està passant? Com serem quan sortim?Com ens relacionarem? Què faré només sortir? Però de moment són preguntes llençades a l’aire…

Passejant amb el Tresky, bé rectifico….el Tresky quan em treu a passejar per la ciutat veiem botigues tancades,ocells volant despreocupats, finestres plenes d’arcs de Sant Martí i nenes i nens mirant per la finestra cap al cel…un cel que potser abans no miraven amb l’anhel que ho fan ara.

És així…la natura ens crida i ens vol com aliats i aliades per viure en aquest únic planeta on hem de viure tots plegats…Tots plegats, sense excepcions. Són moltes les imatges que hem vist de com la fauna i la flora segueixen el seu camí natural: la Primavera està allà fora florint i brotant, la natura no para i sort que no ho fa, sense ella res tindria sentit per la resta d’éssers vius del planeta; en canvi que nosaltres, la humanitat, no estiguem allà fora permet al Planeta un respir …és així…som prescindibles.

Però hi ha un bri d’esperança, és clar, és una de les moltes virtuts que té l’ésser humà, podem aprendre dels nostres errors i ser capaços de gestionar la nostra presència en la natura d’una manera respectuosa i generosa.

Aquests infants que miren per la finestra desitjant tornar a córrer i saltar per les ciutats sota aquest cel que ara veuen tallat pels edificis com un trencaclosques, són el present i el futur d’aquest nou paradigma on ens hem vist abatuts per un virus com tants d’altres però aquest no tant sols ens ha vençut a nivell físic sinó que ha trastocat les nostres emocions,hàbits, rutines…en fi un gir de 180 graus ens les nostres humils vides.

No sé si des de les vostres finestres podeu veure algun arbre, si és que sí veureu el verd que està creant en les seves fulles, un color verd que a diferència dels altres colors, ens inspira serenor, repòs, harmonia…Aquestes afirmacions queden plasmades en un estudi que va fer la investigadora Ming Kuo de la Universitat d’Illinois on va comprovar que el color verd ens aporta una sensació sedant i de reconciliació amb el nostre estat d’estrès. Així doncs interpretem que el color verd del Bosc o d’un arbre de ciutat és essencial en les nostres vides.

En la situació actual que estem vivint de confinament poc verd veiem, però la reflexió que fem és, Verd et necessitaré i tot i haver estat tancat a casa tu color verd t’has preparat per la nostra rebuda, GRÀCIES!

Els grans damnificats en tot plegat i per la importància que per a nosaltres suposa són els infants. Uns infants que de la nit al dia han vist com casa seva es convertia en un refugi antivirus, un refugi on sota el paraigües del confort vivim en una relativa seguretat. Per a elles i ells no hi ha millor lloc per amagar-se d’aquest “bitxitu” que diuen atacar els nostres pulmons tant importants per la nostra supervivència. La importància d’uns pulmons sans passa per viure en un entorn saludable on l’aire no estigui viciat, on estar tancat en 4 parets de forma permanent sense el contacte amb l’exterior no són la millor opció.

Ja parlant de la nostra experiència vivencial a l’Escola del Bosc podem dir ben alt que els nostres infants són nenes i nens fortes i forts a molts nivells. Aquests dies que anem parlant amb les famílies hem pogut recollir impressions de com ho estant vivint els petits de la casa i és per nosaltres un orgull dir que són flexibles en quan a la situació que estem vivint, comprenen els fets i s’adapten….ells són així….no s’estanquen en el problema sinó que busquen una estabilitat emocional per dur-ho millor…volen solucions.

Està clar que tots patim dèficit de Natura en aquests moments, totes i tots volem sortir a l’exterior però la diferència és que nosaltres som molt conscients del que la natura ens dona, valorem el seu potencial i agraïm el que representa en el nostre dia a dia. Quan tot això passi tornarem al Bosc, tornarem al riu, tornarem a pujar pels arbres, tornarem a escoltar la mallerenga i els abellerols….però sempre des del respecte i l’amor que ens ofereix la Natura.

Per això fem una crida a totes i a tots…si us plau sigueu agraïts i generosos amb l’entorn, un entorn que ens està esperant amb les branques obertes, un entorn que malgrat la nostra hibernació, s’està preparant per exhibir-se de la manera més bella.