Crec que en els moments actuals ningú és capaç de preveure què pot passar a Catalunya properament, tot i que hi ha punts perfectament previsibles, com la condemna del conseller Homs, que s’afegeix a les de Mas, Ortega i Rigau. Lluny de resoldre el problema, aquestes sentències situen la qüestió del referèndum en l’eix central de la política catalana i espanyola. Cada cop hi ha més països que s’interessen per la qüestió catalana. Potser perquè no ho entenen. Però deu voler dir alguna cosa el fet que Suïssa s’hagi ofert per fer de mitjancera entre Catalunya i Espanya, que al Parlament del Regne Unit s’hagi creat una comissió de seguiment del procés, o que el mateix Vaticà hagi parlat del tema. Però no només els governs, també els mitjans de comunicació internacionals parlen cada vegada més de la contesa. Que se’n parli ens afavoreix.
Tants anys de submissió han creat en molts una consciència de por, tot i tenir molts elements a favor. És allò que alguns anomenen “la síndrome barcelonista”, és a dir, l’actitud d’aquells que encara que el Barça guanyi per 8 a 0 tenen por del resultat final. Aquest complex ens posa en inferioritat de condicions. Per això ens hem de convèncer que el poder està ens mans del poble i cap amenaça ha de tòrcer la nostra voluntat de ser. El dia que això passi, que ens convencem que som més forts que ells, haurem guanyat la partida.
És evident que la solució del conflicte no la donaran els jutges per més sentències que dictin i per més polítics que condemnin. Al contrari; no s’adonen que com més ens trepitgen més gent es decideix a favor d’una consulta democràtica i en llibertat. Precisament, crec que aquest és un dels motius d’una oposició tan tossuda a la seva celebració: la certesa d’una derrota clamorosa. A més de pronunciar-se sobre la independència de Catalunya, es faria evident el fracàs d’una política basada en l’amenaça i l’immobilisme.
Veurem com evoluciona tot plegat d’ara endavant, però segons sembla, l’opció sobiranista està creixent notablement. Si per alguna cosa han servit les condemnes pel 9N ha sigut per crear un corrent de solidaritat fins i tot per part de molts que no estan d’acord amb la política que es va seguir aleshores. Però condemnar per exercir l’acte fonamental de la democràcia, posa en evidència la mala qualitat d’una justícia al servei d’uns partits. Les condemnes no aturaran la voluntat del poble.
Josep M. Carreras
