La Fundació Bofill, tot un referent de l’àmbit educatiu a Catalunya, ha publicat aquesta setmana un interessant estudi, que alerta de perills respecte la segregació escolar, un problema que no s’ha resolt en molts municipis i que la crisi de la Covid-19 pot agreujar.
L’estudi, Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya, escrit per María Segurola, apunta que “la majoria de municipis es troben en nivells preocupants de segregació, ja sigui a tota la xarxa d’escolarització, a primària o a secundària. Els municipis amb les dues etapes molt segregades són especialment preocupants ja que no han implementat les mesures oportunes, per tant haurien d’abordar els mecanismes d’escolarització en el seu conjunt per combatre el problema”.
La segregació escolar és un problema molt greu a Catalunya. Les dades disponibles mostren que “hi ha un desequilibri significatiu en la composició a les escoles que comporta conseqüències perilloses per la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament del país”, diuen els especialistes.
Ara, amb la crisi derivada del virus, “el món s’enfronta a una nova emergència que podria ser més intensa que la seva predecessora del 2008. El futur és encara incert, però hi ha indicis que apunten que en un context de crisi com aquest la segregació escolar pot augmentar, especialment si els mecanismes d’escolarització equilibrada no són robustos”. Puntualitzen que “la precarietat de moltes famílies i un procés de preinscripció per al proper curs principalment online, fa probable que l’alumnat matriculat fora de termini i de matrícula viva s’incrementi fruit de canvis residencials, un efecte propi de períodes de crisi com l’actual”.
Recordem que la segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori, en aquest cas dins dels municipis catalans de més de 10.000 habitants. Els desequilibris provoquen que hi hagi una concentració d’alumnat vulnerable en alguns centres educatius (generalment de titularitat pública, però també concertats) i que, a més, la vulnerabilitat d’aquests centres sigui major que la del seu entorn.
Dels 75 municipis amb nivells alts o molt alts de segregació escolar, 54 ja apareixien en la llista dels 50 municipis més segregats de Catalunya publicat pel Síndic de Greuges l’any 2016. És el cas de grans municipis com Terrassa, Badalona, Tarragona o Esplugues de Llobregat.
La segregació continua sent un fenomen més fort a Primària que a Secundària. L’estudi de la Fundació Bofill apunta que “tot i no poder apuntar amb total precisió el conjunt de raons que configuren aquesta diferència, sí que podem dir que a la segona etapa hi ha un factor corrector que és el menor nombre de centres educatius i el sistema d’adscripcions entre centres que forcen la barreja d’alumnes de diferents escoles. Bén utilitzada, l’adscripció pot ser una eina clau per orientar l’alumnat cap a centres menys desitjats o per canviar la percepció que hi ha d’un centre vulnerable”.
Atenció amb Piera. Igualada millora
En l’extens anàlisi de l’estudi, es detecten 51 municipis amb “risc greu” de tenir nivells alts de segregació escolar els pròxims anys si no assumeixen mesures urgents i contundents.
Piera ocupa el lloc 8è de la taula, i les causes són que “porta 5 anys empitjorant la dissimilitud a primària i a secundària”. Igualada ocupa un dels últims llocs de la llista, el 49è, perquè té “més segregació a secundària que a primària”. La capital de l’Anoia està situada dins de la qualificació de “perill alt per tenir un nivell de segregació escolar a la ESO (0,25) per sobre de la mitjana catalana (0,20)”, encara que la seva posició ha millorat significativament en els darrers anys. En canvi, Vilanova del Camí apareix a la llista de perill “baix” per comptar amb un nivell per sota de la mitjana catalana tant a Primària com a Secundària.
“Pas a pas anem en la bona direcció”
La tinenta d’alcalde d’Educació a Igualada, Marisa Vila, ha explicat que “pas a pas es va en la bona direcció. Hem aconseguit baixar aquest any la ràtio als centres, i s’ha fet la comissió d’equitat. Tenim una escola de màxima complexitat (Gabriel Castellà) on hi ha molts alumnes nouvinguts. Costarà molt que les famílies vulguin triar una altra escola perquè aquesta és la més propera al barri de Montserrat, és qüestió de temps”.
La regidora afegeix que “qui més està patint actualment són aquestes famílies, no tant per un tema de connectivitat, sinó per una situació de distanciament cultural. La connexió digital hi és a totes les cases, aquest no és el problema. Potser ho és més que no hi hagi llibres i l’entorn familiar”. L’Ajuntament i Creu Roja han fet arribar 430 lots de material bàsic i també més de connectivitat, “perquè hi havia nens que feien dibuixos o treballs sobre fulls de propaganda, realment tenim un problema preocupant que cal corregir, i en això hi posem els cinc sentits”.
Contràriament al que potser molta gent pensa, a més del Gabriel Castellà, les altres dues escoles amb més alumnat nouvingut, però a molta més distància, no són públiques, sinó concertades, el Diví Pastor i Jesús Maria, ambdues per un tema de proximitat geogràfica a punts de concentració de població immigrada. Potser vindria essent l’hora, com apunta Marisa Vila, que enlloc d’escoles “de màxima complexitat, parléssim d’escoles de noves oportunitats”. Segle XXI.
