“La dona il·legal”, o la crua realitat del drama de la immigració

8 de gener de 2021

No desconeixent gens la dura realitat sobre les condicions infrahumanes en què viuen els immigrants; el visionat de “La dona il·legal” m’ha trasbalsat força el meu estat d’ànim endemés de reforçar -com en altres ocasions- un inequívoc però estrany càrrec de consciència al qual s’hi suma tot un sentiment d’impotència. Després, de la mateixa manera que l’activista de la pel·lícula, només se’t passa pel cap la urgència de participar i implicar-te públicament en les pertinents denúncies socials contra la total inacció dels organismes internacionals davant del drama de la immigració; una tragèdia viva que sembla esborrar-se en la memòria del dia a dia malgrat les diferents cobertures informatives, abandonant-te en l’il·lús pensament que les solucions només estan en mans dels Estats (?).
“La dona il·legal”, dirigida pel cineasta segarrenc Ramon Térmens Bassa, i distribuïda per Segarra Films, va ser estrenada als cinemes espanyols el passat 11 de desembre, essent objecte de merescuts reconeixements tan a fora com a Casa Nostra; i, és el proper 12 de gener que serà projectada a l’Ateneu Cinema. A grans trets, es tracta d’un drama d’un marcat segell humà i social presentat a través d’un relat d’una més que vibrant consonància emotiva; una commovedora narració que, abans de res, acusa i -el que és més- denuncia el calamitós context de supervivència amb què estan destinats a viure un ingent nombre d’immigrants, retinguts als Centres d’Internament d’Estrangers.


Si em remeto a la trama argumental, la pel·lícula et situa davant d’un assumpte legal en què, Fernando Vila, advocat de casos d’immigració, actua en la defensa de la jove, Zita Krasniqi, originària de Kosovo, qui té segrestada la seva llibertat només per ser una immigrant “il·legal” i per la qual condició es veu amenaçada de ser deportada. De sobte, tan aviat com aquesta jove és trobada morta al Centre d’Internament d’Estrangers i els dirigents de centre al·ludeixen, a les causes de la mort, a un suïcidi; l’advocat s’emprèn en una lluita esquinçada per a aclarir allò que –ell- sap que ha estat un crim, entrant ràpidament en contacte amb l’única amiga de la víctima, Juliet Okoro, una altra jove immigrant -d’origen nigerià- captada per les màfies de la prostitució. Seguidament, i a mesura que l’advocat es proposa d’indagar tots els esdeveniments que han portat a aquesta mort, se li fa més aspre d’accedir a la veritat, especialment en la seva confrontació amb un dels alts mandataris del cos policial, el cap de policia Oriol Cadenes. Definitivament, els més alts nivells de corrupció, els maltractaments i els casos d’abusos sexuals, a més d’uns dictàmens d’unes falses defuncions atribuïbles a hipotètics suïcidis, no fan més que evidenciar el vergonyós estat de corrupció que s’ha anat apoderant del règim de Deportacions d’Immigrants, a Espanya.


Térmens esbossa un impenetrable desastre policial des de tres perspectives. D’una banda s’abasta des de la ficció fílmica el greu problema de la immigració a l’Estat espanyol i es descobreix com des dels rangs del poder són molts els que es beneficien del deplorable destí d’aquests anomenats “il·legals”. En una altra línia, es planteja com actuen les xarxes de prostitució al país; i en el seu conjunt, aquestes dues qüestions estan enquadrades i estretament lligades al controvertit, erràtic i paorós funcionament dels Centres d’Internament d’Estrangers a Espanya, els CIEs.


Una atenta anàlisi de la pel·lícula et condueix, i aquest és l’honest propòsit del seu director, a un desplegable d’interrogants sense resposta: Per què ha de romandre empresonat algú per ser immigrant sense papers ?, Què passa a l’interior dels CIEs?, Qui se n’aprofita d’aquest estat de “il·legalitat” abusant de la seva condició d’autoritat i violant els drets humans de tantes vides truncades? Tot això, de retruc, et fa qüestionar-te fins a quin punt s’ha retrocedit en aquells valors humanitaris i solidaris capaços de privar d’un esperançador futur per a aquells éssers humans empesos a cercar una vida digna. I, més enllà d’indignar-te amb la tergiversació del concepte “il·legal” atribuït al fet d’estar indocumentat; resolutivament, en mig d’una col·lisió entre raó i sentiment, conclous que: avançar en la confiança en la Humanitat només està a les nostres mans.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta