La setmana passada acabava la columna dient que la consulta tal vegada fos declarada iŀlegal, però que en tot cas seria legítima. Avui dijous, en el moment d’escriure la present columna tinc la certesa que és legítima, però no la tinc encara de quina mena de consulta s’ha convocat finalment.
El que tinc clar -com ja ho tenia- és que el 9-N aniré a votar. Hi aniré per dignitat, per donar a conèixer una altra vegada la meva voluntat de decidir, perquè cada vot Sí-Sí, legal o no, ens acosta a la independència. I tal com he fet els darrers Onze de Setembre, participaré activament de la jornada.
El govern Rajoy ha recorregut la llei de consultes, el decret de convocatòria i ha estès tots els mecanismes de poder per amenaçar amb represàlies -”legales por supuesto”- a tots els funcionaris que coŀlaborin amb la consulta. També ha amenaçat amb demandes sense fi ni mida contra la Generalitat de Catalunya, per violar la privacitat de dades personals, si feia servir el cens electoral per al control dels votants. Ara que la consulta es fa sense el cens prohibit, ens acusen de convocar una consulta “sense les mínimes garanties democràtiques” .
Com es pot ser tan hipòcrita? Fàcil: els dóna vots -però cada vegada menys- al conjunt d’Espanya.
El sistema electoral espanyol està pensat perquè votin el que votin els ciutadans, res no canviï. Només PP o PSOE poden arribar a la presidència del govern i, comptat i debatut, les diferències entre uns i altres són mínimes. Si alguna vegada els ciutadans hem volgut votar per canviar les coses, ho han prohibit. Com s’han burlat de totes les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) que, malgrat estar avalades per més de 500.000 signatures (més que vots totals tenen alguns grups parlamentaris), han estat rebutjades pels diputats a Las Cortes.
Una consulta amb caràcter vinculant, canviaria la definició de Catalunya respecte de l’Estat Espanyol i és per això que no deixen ni una escletxa per poder-la dur a terme…. malgrat que el 80% del Parlament de Catalunya la demani.
La proposta d’Artur Mas ha salvat la celebració de la consulta, però no ha salvat la unanimitat dels partits partidaris del Dret a Decidir, però això penso, és el mal menor i, en tot cas, no és el més important del procés. El que és important és que la immensa majoria del catalans som partidaris del Dret a Decidir i una gran majoria estem per la Independència del nostre país. Perquè -i això és el que potser no sap veure la classe politica espanyola- el procés avança no pas per la força dels partits, sinó per l’impuls dels ciutadans. Un impuls que és transversal, que és el que li dóna força.
La societat civil té la veu principal, però no hem d’oblidar que la continuïtat del procés d’independència no està només a les mans dels partits, sinó en la voluntat del poble. Per això escolto l’ANC, Òmnium, AMI i als partits independentistes a l’hora de decidir què faig amb el meu vot. El dia 9 de novembre serà a la pila del SÍ-SÍ. Naturalment!
Jaume Singla
