Josep Vicenç Mestre: “Ha estat molt emocionant fer un llibre sobre el ciclisme odenenc”

176

Cristina Roma

He escrit el llibre “Gran premi ciclista d’Òdena, del blanc i negre al color”. Malgrat professionalment estic dedicat al sector dels serveis, la meva passió és la història, la cultura popular, la recerca etnològica i folklòrica. Sóc odenenc, gran amant del meu poble i de la meva família.

Fa uns quants dies vas presentar “Gran premi ciclista d’Òdena, del blanc i negre al color”. Per què has escrit aquest llibre?
Doncs l’Ajuntament, fa cosa d’un any i mig, em va demanar si en ocasió del 70è aniversari de la cursa que es celebrava enguany, podia fer una recerca d’informació i si els resultats eren interessants, escriure’n un llibre. Em va engrescar i vaig començar la investigació. El Gran Premi d’Òdena és una prova esportiva molt important: és una de les proves amateurs del món del ciclisme més antiga de la península, amb una trajectòria exemplar, que ha comptat amb la participació de grans esportistes molts dels quals han acabat al món professional.

Com ha estat el procés de creació: la recerca de material tant gràfic com escrit.
Em pensava que seria una cosa relativament ràpida i quan començo a esgarrapar em surt un material fantàstic. Sorprenentment em vaig trobar que les federacions i ens organitzadors no tenen material documental arxivat, començant per la pròpia Federació Catalana de Ciclisme que només té material classificat des de l’any 2000. Aleshores vaig haver de buscar d’altres fonts d’informació: molta part del material és extret de la premsa gràfica de l’època. Vaig agafar tota la premsa comarcal des de principis de segle XX fins l’actualitat per localitzar les activitats i proves ciclistes relacionades amb Òdena; també vaig efectuar un buidatge sistemàtic del Mundo Deportivo, el Diari Esport o La Vanguardia. Ha estat una procés lent, minuciós i llarg. En el decurs de la investigació també vaig trobar fonts d’informació realment sorprenents: he trobat personatges molt interessants, com per exemple el Francesc Oriol Rosich, un senyor que va fundar la secció ciclista de l’Ateneu Igualadí. Era un gran aficionat al ciclisme i a cada prova esportiva de ciclisme que es feia a la comarca, redactava un llistat de participants, amb el respectiu dorsal, les classificacions finals i anècdotes de la carrera, i una referència, que era un número vermell que jo inicialment no sabia identificar. Van aparèixer nou àlbums de fotos escrupolosament guardats per la família, on vam veure que els números corresponien a una imatge: potser hi ha unes 2.000 fotografies. Aquest material m’ha servit moltíssim per fer el llibre d’Òdena sobretot relacionat amb els primers anys. Hi ha molta més informació relacionada amb la història del ciclisme igualadí que en aquest moment estic treballant per plantejar alguna propera publicació al respecte. Aquest material que arriba fins els anys 60, ha permès conèixer els guanyadors de cada edició, disposar la seva imatge fotogràfica… i creat una fitxa hipotètica de cada any de la cursa. Durant la recerca m’he trobat moltes anècdotes que han estat molt interessants.

És, o havia estat un premi reconegut?
El Gran Premi Ciclista d’Òdena ha estat molt important, pensa que hi havia edicions que havia arribat a tenir fins a nou etapes disputades a Catalunya i Aragó o que fou etapa preliminar de la Vuelta Ciclista a España. En un moment determinat es va plantejar fins i tot passar-lo al món professional però per sort no es va fer.

sdr

Qui l’organitza?
Començà l’any 1950 amb un grup de gent d’Òdena que es deien Peña Nuestra Señora del Carmen que estava formada per una trentena de persones aficionades al ciclisme. Organitzaren la prova fins l’any 1965. L’any 1956 es va incorporar també la Unió Ciclista Igualadina–entitat que ha mantingut la torxa fins avui en dia i que ha fet una tasca excepcional-. El Mundo Deportivo també va participar en l’organització entre 1973 i 1991. Per altra banda, i cal dir-ho, malgrat els canvis polítics que hi ha hagut, tots els ajuntament odenencs han mantingut aquesta prova. I una cosa molt interessant de conèixer és que per a Òdena el gran Premi ha estat un element integrador, cohesionador de la gent que arribava de fora a viure aquí; el dia de la carrera era una ocasió per trobar-se tothom, per conviure i fer poble.

Hi han participat corredors de renom?
El Premi sempre ha sigut amb ciclistes amateurs, alguns dels quals després s’han fet un gran nom en el món del ciclisme, com el Poblet, el Segú, José Luis Laguia, el Celestino Prieto, l’Angel Edo, el Roberto Lozano, Isaac Escolà, Sebastián Mora… ciclistes campions del món, olímpics, grans amateurs i professionals. Fins i tot durant una època es va posar de moda que les grans proves nacionals passessin per la població. Per exemple, el Bahamontes recorda, en entrevistes, haver punxat aquí, al pas per Òdena. Penso que Òdena sempre els ha tractat molt bé, als corredors.

A Òdena hi ha molta afició pel ciclisme?
Sí i potser és un dels fets diferenciadors i de futur que disposem. Mira, el dia de la presentació del llibre van sorgir moltes idees: per exemple el Carles Maria Balcells, que és un gran aficionat, va proposar la possibilitat que Òdena acollís un museu del ciclisme, que no existeix enlloc de Catalunya que podria estar acompanyat d’un centre de rebuda de ciclisme amb uns circuits per carretera, aprofitant les carreteres que tenim al voltant, convertint el municipi en un punt de referència.

El llibre el vas presentar a la nova biblioteca L’Atzavara d’Òdena que ha obert les portes aquesta setmana. És important per al municipi aquest nou espai cultural?
Fonamental. És un lloc molt simbòlic: fa 80 anys es va tancar la Biblioteca que hi havia allà, que és el Centre Fraternal Instructiu, decomissat per les Fuerzas Nacionales. Òdena tenia aquesta mancança i penso que és un espai molt important, que la gent se l’estimarà i funcionarà molt bé. El seu nom, Atzavara, fa referència a una de les plantes representatives de la zona, que apareix en un dels poemes del Josep Romeu i Figueres dedicat al poble d’Òdena. Va ser molt emocionant presentar el llibre en aquest espai i fer-ho com a primer acte que s’hi organitzava.