Parlem amb Josep Oriol Jorba i Costa, llicenciat en Història per la UB. Dedicat al sector dels serveis de neteja des de l’any 1983 quan juntament amb el seu pare va fundar Neteges i Abrillantats Oriol,SL. Actualment és responsable d’estratègies a Optimitzem Espais,SL i a Naturnet, SL. Compagina la seva activitat empresarial amb l’escriptura i dirigeix Respostes.cat, la revista dels Verbs Essencials.
Com afecten les noves mesures d’higiene en la prevenció de la Covid-19?
La higiene és fonamental per a la prevenció de qualsevol afectació ja sigui concreta i localitzada com pandèmica, ja sigui bacteriana o vírica. Mitjançant la neteja com a pràctica regular i rutinària aconseguim un estat de protecció individual i col·lectiva que representa una barrera protectora davant de qualsevol crisi sanitària; dit d’altra manera, la higiene esdevé un factor clau de profilaxi. En el cas que ens ocupa i preocupa a través de la higiene, intensificada amb freqüència, sobretot de les mans i la cara, aconseguim una òptima barrera protectora de contagi de la Covid-19. Àdhuc, clar, hem d’incorporar la mascareta i els guants a la nostra quotidianitat.
Els sistemes de desinfecció comporten la utilització de productes especials, hi ha alguna normativa al respecte?
Els productes que incorporem per a les actuacions de desinfecció que ens demanen les empreses i les institucions són productes virucides autoritzats que apareixen en l’ampli l’elenc publicat pel Ministeri de Sanitat a través de la Direcció General de Salut Pública, sota la norma UNE-EN 14476. Concretament treballem tres tipus de desinfectants: els catalogats com a TP4 per a la indústria alimentària; els TP2 per a la desinfecció d’ambients i superfícies; i els TP1 per a la desinfecció humana.
El personal de neteja ha de seguir un protocol especial?
No s’ha publicat ni normativitzat cap protocol especial. Les empreses de neteja, davant actuacions de desinfecció, desenvolupem les tasques en base a uns protocols que al llarg dels anys el sector, en estreta col·laboració amb Sanitat i empreses de PRL i VS, ha anat creant. Per exemple, la neteja i la desinfecció d’una sala d’operacions es regeix pel concepte “Sala Blanca” on se segueixen uns protocols molt estrictes ben diferents dels que es fan servir, per exemple, quan es desinfecta un vestidor d’un gimnàs; és a dir, cada espai, en funció de la circumstància i els aspectes recurrents, necessita un tracte, un protocol determinat i específic.
En aquest moment sembla que hi ha molta confusió en què es pot fer i com s’ha de fer. Quines garanties poden donar les empreses com la seva?
Seguint l’ordre d’idees exposades, les empreses de neteja com a serveis essencials que som, per definició i per la praxis -no pas a resultes de les catalogacions que ha fet el Govern davant la crisi sanitària- desenvolupem les diferents tasques: de neteja, de higienització, de conservació o manteniment, de tractaments o aplicacions DDD, etc, sempre en base a protocols establerts pels organismes competents col·legiats amb el nostre sector; uns manuals plens d’indicacions, mètodes i procediments periòdicament avaluats i si cal rectificats o corregits.
Ara hi ha una tendència a promoure productes d’un sol ús (guants, davantals, mascaretes, etc) Quin protocol es fa servir pel tractament d’aquests residus?
Això que em pregunta fa referència a les EPI; tant si parlem dels guants siguin reversibles, d’un sol ús, de tèxtil amb goma, de pell o de nitril; de les ulleres protectores; dels davantals; dels monos o de les granotes d’un sol ús; dels taps auditius; com si parlem de les mascaretes siguin per pols, per gasos, per ús als espais quirúrgics, o les FFP2 i FFP3 amb vàlvula o sense vàlvula, les pantalles amb filtres o les de plàstic flexible incorporades com a casc. Les EPI s’han de tractar sempre en funció del protocol que marca el centre on es desenvolupa l’activitat de neteja o de desinfecció i que esdevé preeminent, a saber, d’obligat compliment passant per sobre de la norma general bàsica. Poso uns exemples: les EPI que es fan servir durant la desinfecció d’un quiròfan van al contenidor de color negre, el GIII, on es llencen altres accessoris no perillosos; pel que fa a la gestió de residus s’ha d’afegir una segona bossa a l’existent del contenidor per dipositar-la tot seguit dins una caixa degudament etiquetada; les EPI d’una residència d’avis o d’un sanatori van al contenidor específic on s’hi aboquen bolquers i altres residus, normalment en bossa de color groc que un cop plena s’hi ha de posar també una segona bossa per a portar-la al contenidor de residus, en aquest cas, urbà.
Es consideren productes tòxics? S’han de portar a un abocador especial? Com es fa el transport?
Les EPI i els productes desinfectants no s’han de portar a cap abocador especial; ni ara, en l’entorn de la Covid19, ni en condicions de circumstàncies favorables. Els productes desinfectants d’ús per a les persones, els TP1, que incorporen en la seva fórmula propanol o etanol, els alcohols, el lleixiu comú (amb hipoclorit de sodi) que en mínimes dosis, sempre molt ben mesurades, es fa servir per desinfectar les verdures i les fruites i també les superfícies o les solucions hidroalcohòliques són productes químics regulats per una normativa que no els aplica cap procés especial de gestió de residus; és el mateix cas que els productes catalogats com a TP2, formulats en base a glutaraldehids, peròxids d’hidrogen, o aldehíodes, destinats a la desinfecció de superfícies i ambients. Ambdós grups de productes es regeixen per la llei general d’envasos i per la normativa general de gestió de residus domèstics o industrials; en cap cas, però, com a especials o perillosos.
Fins ara la neteja es considerava un servei de poca qualificació. Serà ara un servei de risc?
Jo no parlaria de treball de risc sinó de treball especialitzat. Tanmateix, és cert que el nostre sector contempla uns plusos: plus perillositat o plus hospitalari atenent a aquelles operàries o operaris que desenvolupen la seva activitat en espais o centres on hi poden haver uns certs riscos.
Actes com treure la pols i netejar vidres, són ara un vehicle per escampar virus, si n’hi ha?
No, la neteja és sempre un procediment favorable; ara bé cal que els mètodes a usar siguin els propis. M’explico: la manera com procedim a eliminar la pols és clau per evitar no expansionar i fer volàtil tot allò acumulat en els dipòsits de pols. Per a tant, sempre recomanem el desempolsat humit, mai sec; això vol dir, atrapar la pols mitjançant baieta de microfibra. Lògicament, cal també afegir unes dosis de producte alcalí i desinfectant als cubells o recipients.
Com veuen el tema de la ventilació. Obrir finestres?
És un tema clau i fonamental: airejar els espais és un aspecte molt important que cal fer a diari.
Com es fa en edificis amb aire condicionat i sense obertures a l’exterior?
Els edificis tancats que es ventilen i se condicionen mitjançant circuits tancats, sovint pateixen el que s’anomena síndrome de l’edifici malalt. Cal tenir molta cura, per part dels serveis de manteniment, en tenir els conductes, els dipòsits d’aigües de refrigeració, les canalitzacions i els diferents punts de entrada i sortida d’aire en perfecte estat d’higiene i netedat. Periòdicament s’han de fer prospeccions i desinfeccions de la xarxa de conductes mitjançant sistemes teledirigits per control remot.
Què recomanaria a la gent davant aquesta situació present?
El meu consell és que totes i tots siguem primmirats i diligents al llarg del dia i especialment a les hores d’entrar i sortir de casa. També ser molt responsables en la utilització de les EPI: mascareta sempre en bon estat, guants d’un sòl ús quan hàgim de anar a comprar i a treballar; ho hem d’incorporar com quelcom més de la nostra vestimenta fins que passi aquesta crisi sanitària. També, clar, rentar-nos molt sovint les mans i tenir sempre a prop una ampolleta de alcohol o de solució hidroalcohòlica.
