Jordi Savall rep el premi Canigó en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada

52

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va lliurar ahir dijous, el Premi Canigó al músic igualadí Jordi Savall, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. L’acte, que va tenir lloc al Liceu Renouvier, també hi van participar el president de la UCE, Jordi Casassas; el membre del Institut d’Estudis Catalans, Romà Escalas, i el mateix Jordi Savall.

El Premi Canigó l’atorga anualment, des de 1995, la Fundació Universitat Catalana d’Estiu a una persona o a una entitat amb una trajectòria rellevant en favor de la relació cultural, cívica, científica o política entre els Països Catalans. El premi, sense dotació econòmica, consisteix en una reproducció d’una obra d’art.

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de quaranta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba, o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb els que explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música antiga. Segons el The Guardian (2011), “allò que de debò distingeix Jordi Savall són les seves incursions més enllà del temple de l’alta cultura. Trobador omnívor, tresca i remena les biblioteques de Manchester o els vilatges colombians a fi de rescatar tradicions musicals, amb enregistraments que van des dels ritmes berebers fins als èxtasis d’un raga, des de la quietud emocionant d’un lament armeni fins a la vivacitat d’una gallarda isabelina.”