El Monestir de Santes Creus (Alt Camp) ha acollit l’estrena del festival Jordi Savall de la mà de la formació Orpheus XXI. Un projecte intercultural creat per l’artista igualadí el 2016 i format per músics refugiats de diferents països del món. Segons Savall, el festival neix per crear “un centre de transmissió musical” que s’eixampli per la Ruta del Císter amb més artistes i localitzacions. Fins el 15 d’agost, tant l’església com el dormitori del monestir acolliran concerts de música antiga. La iniciativa s’inspira en el Festival de Prada de Conflent de Pau Casals i la voluntat del músic és que en un futur l’espai sigui un lloc de “reflexió” on s’hi realitzin conferències, recitals de poesia i concerts.
La primera de les propostes musicals del Festival Jordi Savall ha estat el concert de Orpheus XXI, una formació amb músics refugiats sirians, kurds, búlgars i iranians. Els instruments tradicionals tenen un pes important en els seus concerts, que mesclen músiques d’Orient i Occident, fent una proposta intercultural que va més enllà de fronteres i les intoleràncies. Jordi Savall acompanya la formació a la lira, a la viola d’arc i també s’encarrega de dirigir l’actuació. El projecte s’ha desenvolupat prèviament a altres països com Alemanya, França i Noruega. El concert d’Orpheus XXI ha esgotat les entrades.
La primera actuació del festival comparteix el títol que acompanya el festival: ‘Resiliència i joia’. Savall ha explicat que es busca fer un homenatge a totes les víctimes de la pandèmia i les persones “que han patit” els darrers mesos. A la vegada, es tracta “d’un crit de joia”, per afrontar el futur amb música, capaç d’aportar “pau i confiança” per abordar nous reptes.
“El monestir més bell de Catalunya”
El Monestir de Santes Creus, fundat l’any 1160, alberga el Festival Jordi Savall, que busca “assegurar” el llegat del músic. El mestre ha apuntat que l’equipament és el “monestir més bell de Catalunya, amb els vitralls més bonics d’Europa”. Els concerts del certamen es reparteixen en dos espais: el dormitori -amb una acústica “preciosa” per a la música antiga- i l’església. En pròximes edicions, el músic preveu poder ampliar els espais on realitzar activitats de caire cultural, des de recitals de poesia a conferències, amb especial èmfasi al claustre. “És un lloc amb moltes possibilitats”, ha afirmat. En aquest sentit, ha assegurat que el festival també podria créixer territorialment, en espais com el Monestir de Poblet, Montblanc, Reus o Tarragona. Ara bé, el Monestir de Santes Creus conservaria la centralitat en futures programacions. Segons Savall, l’objectiu és convertir el monestir en un “espai de fraternitat” que alhora permeti valorar la importància del patrimoni històric de l’equipament.
Savall ha dedicat 55 anys de la seva vida a la recerca, investigació, ensenyament i difusió del patrimoni musical i cultural mil·lenari i amb aquesta aposta pretén donar continuïtat a aquest gènere. Prèviament, fins l’any 2019, Savall havia dirigit un altre festival destacat a la demarcació: el Festival de Música Antiga de Poblet. La pandèmia però, ha obligat a suspendre de forma consecutiva les dues darreres edicions.
Pel que fa al Festival Jordi Savall, consta d’una programació de cinc concerts que s’allargaran fins aquest diumenge. La segona actuació prevista al certamen anirà a càrrec de La Capella Reial de Catalunya – Hespèrion XXI, que interpretaran un clàssic de la música antiga, ‘El Llibre Vermell de Montserrat’. Totes les entrades per aquest concert s’han exhaurit. Divendres serà el torn dels solistes de Le Concert des Nations, que interpretaran el ‘Septet en si bemoll major op. 20’ de Ludwig van Beethoven. Dissabte 14 d’agost hi ha previst el recital ‘Folías & Romanescas’ i finalment, diumenge 15 d’agost el Festival Jordi Savall abaixarà el teló amb ‘Les Goûts Réunis’. De moment, encara es poden adquirir entrades per a les actuacions de divendres, dissabte i diumenge. La primera edició del Festival Jordi Savall ha comptat amb un pressupost de 70.000 euros, 30.000 dels quals ha aportat el músic, 21.000 euros han estat sufragats pel Departament de Cultura de la Generalitat i 10.000 euros corresponen a una subvenció de la Diputació de Tarragona. La resta de capital prové de la venda d’entrades i d’aportacions privades.
