El músic igualadí Jordi Savall ha sumat aquest març un nou reconeixement a la seva carrera, amb el doctorat honorari de la Universitat d’Utrecht, als Països Baixos.
El lliurament de premis va tenir lloc durant la 380a Dies Natalis (aniversari) de la Universitat, el 29 de març a la catedral Domkerk, i també van rebre l’honor el sociòleg Robert J. Sampson, el biòleg marí Sybil Seitzinger, l’arquitecte Francine Houben i el músic Jordi Savall.
Aquí podeu llegir la traducció del seu discurs recollit per la Fundació CIMA:
És per a mi un gran honor rebre aquest doctorat honorari de la Universitat d’Utrecht, i especialment en la celebració dels seu 380è aniversari. Quatre segles de recerca i educació, que han estat essencials per al desenvolupament d’Utrecht i dels Països Baixos. La meva admiració i agraïment també per a la ciutat i el país, que ha estat pioner i continua treballant en la investigació, descoberta i projecció de música antiga amb els seus grans músics, institucions educatives i Festivals de Música Antiga, on he tingut l’honor, durant més de 45 anys, de participar amb Montserrat Figueras i amb tots els músics que m’han acompanyat en nombrosos projectes musicals. I també vull expressar el meu afecte personal per la bella ciutat on avui tinc el privilegi de compartir una casa i una nova vida amb la meva dona Maria Bartels, una antiga estudiant d’aquesta universitat.
Nosaltres, els éssers humans, necessitem la música. I la música només existeix quan un cantant o un instrumentista li dóna vida, osa que la fa el més espiritual de totes les formes d’art. Des dels anys 70 s’ha anar desenvolupant “una revolució”: la interpretació amb instruments originals i la redescoberta de la música del Barroc, el Reixament i medieval. Però fins i tot al principi del segle XXI la inmensa majoria de les institucions musicals existents corresponent al model cultural centreeuropeu del segle XIX, quan només es podia interpretar música d’aquell temps. Els músics, que són mestres en repertoris de música antiga occidental i tradicions orals orientals antigues, són museus vivents de l’art musical. Com museus, teatres d’òpera o orquestres nacionals. a aquests músics els cal un suport institucional estable. Sense ells no podríem escoltar la gran música del passat i d’altres cultures importants. A més, necessitem que transmetin l’espiritualitat i la bellesa d’aquests repertoris a les joves generacions.
Vivim en un món profundament injust i en què hi ha una constant i tràgica escalada de violència, una radicalització dels moviments populistes i xenòfobs, i al mateix temps una pèrdua terrible de valors fonamentals com la solidaritat i la humanitat. 5000 anys de “cultura de guerra” han demostrat que els conflictes mai s’han resolt amb violència. Ens cal ara urgentment crear una nova “cultura de la pau”, capaç de promoure l’enteniment per resoldre els actuals problemes de la immigració, la violència, la desigualtat i la injustícia a través d’un autèntic diàleg intercultural.
Crec, com va dir Dostoievski, que la “bellesa salvarà el món”, però perquè això passi cal viure amb dignitat i tenir accés a l’Educació i la Cultura.
