Soc alcalde de Castellolí des de 2011, enginyer superior en organització industrial, enginyer tècnic en explotació de mines i Màster en prevenció de riscos laborals. Des de fa poques setmanes soc el director general de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà.
Què es pot fer per millorar la mobilitat i el transport urbà en una comarca com la nostra?
No només la comarca, sinó la Vegueria del Penedès, és la que fa un pas endavant amb el tema de la mobilitat. De fet, la presidenta de l’AMTU és l’alcaldessa de Sitges. Es poden fer moltes coses. Aquesta és una associació de municipis per la mobilitat i pel transport urbà, per tant, tot allò que tingui a veure amb la mobilitat, com ens movem i com interaccionem entre municipis i dintre d’un mateix municipi. A l’entitat, de l’Anoia, hi ha de moment els ajuntaments d’Igualada, Piera, Masquefa i Castellolí, i el Consell Comarcal de l’Anoia. Encara hi ha 29 municipis que no estan associats, i els aniré a veure properament. Crec que és molt interessant ser-hi, perquè rebran molts ajuts a través de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Estem parlant des de millores en infraestructures del transport urbà, com marquesines, zones d’accés, aparcament… fins a la realització d’estudis de mobilitat, de millora del sistema. Estem ara fent proves pilot de transport a la demanda, a través dels taxistes que tenim en els municipis. Aviat també començarem una prova, que en diem Flexitransport, de transport flexible, que és una solució molt bona per a fer més competitiva tota la xarxa de transport públic.
Això fa només uns anys era impensable. Hi ha tingut molt a veure la tecnologia?
Sí, i tant. En poblacions petites és difícil justificar la inversió per tenir una línia fixa, i per tant això és una alternativa que es pot implantar gràcies a la tecnologia. Obre un ventall de possibilitats a la comarca i a tot el país, molt ampli. En un futur immediat, o del present jo diria, en el tema de la mobilitat caldrà un canvi important. Primer, en el camp energètic, per eliminar la petjada del carbó i introduir les energies alternatives, com l’electricitat, l’hidrogen i d’altres que vindran, i també noves tecnologies per fer més sostenible el sistema de transport. I en això l’AMTU hi jugarà un paper important en tot el país. Dins d’aquests projectes europeus que tots estem esperant amb candeletes, una part fonamental com a projectes tractors per a Catalunya, i així també ho reconeix la Generalitat en les propostes que ha presentat a l’Estat per enviar a la Unió Europea, un d’ells ja està clarament catalogat com la mobilitat del futur.
Vostè també és alcalde de Castellolí. A Parcmotor ja s’han fet moltes accions relacionades amb la mobilitat del futur. En quina mesura el seu poble hi té molt a dir, amb això que em comenta?
Ja estem treballant en projectes pilot, i espero que no triguin gaire per poder veure la llum. Juntament amb els municipis de la Conca d’Òdena estem implicats en el Parcmotor com a “hub” tecnològic de connectivitat. Volem que sigui un punt d’atracció per a empreses que es dediquin a aquest àmbit, que estudien la mobilitat des del vehicle connectat, el vehicle autònom, i aquests algoritmes que faran possible la mobilitat a la demanda. L’objectiu també és que Castellolí sigui tractor per captar empreses i operadors. Al final, tenim una línia estratègica que fa molt temps que estem treballant a Castellolí, el sector del motor però des de la vessant del futur. Sempre hem dit que si tenim l’entorn ben preparat i els recursos a punt, és fàcil captar empreses que es dediquin a això.
L’AMTU fa les funcions de “lobby” polític, un grup de pressió, o és més aviat un braç executor de l’administració pública?
De tot una mica. Avui és una associació privada de dret públic, és a dir, els associats són administracions públiques, ajuntaments i consells comarcals. Per tant, d’alguna manera el nostre client és la pròpia administració. Estem focalitzats en el tema de la mobilitat i transport públic, únicament. Des d’aquest punt de vista també hem de ser “lobby”, i oferir solucions als nostres associats, anant davant dels problemes. Estem al consell d’administració de l’ATM, som agent representatiu del sector del transport de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Alguns municipis del Vallès de la segona corona de l’ATM van aconseguir, pressionant, ser a la primera, amb l’estalvi que això representa per als usuaris de tren i bus. Aquí som a la cinquena i sisena corones… No seria més lògic que els més allunyats de Barcelona tinguéssim algun tipus de compensació?
Els municipis que esmentes, per una llei aprovada el 2010, són Àrea Metropolitana de Barcelona i aquesta ha decidit que entre els seus municipis aplicaria tarifes de zona 1, fent la compensació econòmica pertinent a l’ATM. Aquests municipis paguen l’operació gràcies a un recàrrec a l’IBI que poden aplicar per llei. Continuen essent zona 2. Anant al sentit de la pregunta, estem treballant perquè la implantació de la T-Mobilitat signifiqui l’eliminació de les corones tarifàries i passem a pagar segons distància recorreguda punt a punt, i també per temps, diferenciar els serveis més ràpids dels més lents.
Parlava abans de la Vegueria Penedès, però curiosament no ha connexió de transport entre les seves capitals, aprofitant la C-15… Això s’hauria de resoldre, no?
Totalment d’acord. De fet, en aquests moments s’està fent una prova amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès respecte al transport a la demanda. Hem pogut gestionar amb diferents ajuntaments que tenen taxis, que aquests no operin només al seu municipi, sinó a tota la comarca. Aquest tipus de projectes són els que hauran d’agafar cabuda. No es pot pensar únicament en el transport públic dins d’una ciutat, sinó pensar en global amb el territori, i evidentment donar solució a la mobilitat que generen les comarques.
I el tren?
Dins de l’aliança estratègica de la Conca, hi ha l’aposta pel “tren gran”. Em consta per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que una aposta de futur dels propers 10 anys, serà el creixement de la línia del Vallès amb continuïtat fins a Igualada. Ningú, doncs, s’imagina un futur sense que les persones ens puguem bellugar d’una manera més segura i sobretot més sostenible.
