El Parlament de Catalunya acaba de fer oficial l’existència de la Vegueria Penedès per la qual la major part de l’Anoia, deixa de formar part de la Catalunya Central.
El procés que ha portat a la creació de la Vegueria Penedès va sorgir de la societat civil que, a través d’una impecable i sòlida campanya de mobilització, va aconseguir suport polític transversal -amb excepcions- per fer sentir la veu del territori. I sorgint de la societat civil ha arribat al Parlament de Catalunya que ha fet possible una divisió territorial on quatre comarques que quedaven dividides en tres “províncies” quedin ara agrupades en un sol ens. La campanya ciutadana va patir no poques incomprensions al principi. Recordo alguns alcaldes que em varen dir: “Això és il·legal i no us en sortireu perquè caldria modificar la divisió en províncies i la Constitució no ho permet”. Cal que us digui que es tracta de dos alcaldes del PSC? Fins i tot queda encara algun ajuntament -del PSC- que no ha donat suport a la proposta de nova vegueria… Per sort ja no fa falta.
Formar part de la Vegueria Penedès ens permet elaborar plans territorials coherents i redactats des de la proximitat i en conjunt, escoltant les necessitats de cadascuna de les comarques i tenint un interlocutor directe amb el govern de la Generalitat. En aquest sentit, més enllà de la bona notícia que a la Catalunya del futur hi haurà vuit vegueries i que nosaltres formarem part del Penedès, s’obre una finestra carregada d’oportunitats per als anoiencs. També als que encara ara s’hi oposen.
No cal preguntar-se si la sabrem aprofitar. Ni cal preguntar-se quins polítics que fins ara han donat l’esquena a la Vegueria Penedès, voldran aprofitar l’avinentesa per buscar-se la menjadora. No cal preguntar-ho perquè estic segur que és tan positiu tenir la decisió al mateix territori, que per poc que ens hi esforcem, millorarem en infraestructures, serveis i competitivitat. I com que els centres de decisió són més propers, no serà tan fàcil que algun llest ens pugui ensarronar.
Amb tot però, el que més m’agrada de la creació de la Vegueria Penedès és que hem demostrat una altra vegada que a Catalunya el poble és escoltat… pels seus parlamentaris. Al llarg de la meva vida he viscut moltes campanyes justes que han acabat a la paperera. I si al principi de tot haguéssim fet cas a alguns dels portaveus parlamentaris, no tindríem Vegueria Penedès i els plans territorials els seguirien fent des d’un despatx a la Diagonal de Barcelona. Benvinguts a la Vegueria Penedès.
