Un cordial agraïment a la Marta Bartrolí, per la proposta de dur a terme aquesta exposició, a més del reconeixement a l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt per incloure aquesta mostra dins del calendari d’actes commemoratius del Dia internacional de la Dona, en l’àmbit de la Mancomunitat Conca d’Òdena; van ser el preàmbul per a inaugurar aquest magnífic viatge fotogràfic, “Índia – Rajasthan”, a la Sala d’Exposicions de l’esmentada població.
Aguilera, de sempre, sensibilitzada pel món de l’art, la pintura, el dibuix i altres pràctiques relacionades amb la imatge, ha vist transcorregudes –ja- dues dècades des del moment en què, amb una primera càmera de vídeo, va començar a editar muntatges audiovisuals en la línia del curtmetratge i del videoclip. En anys més recents, amb una càmera rèflex, va entrar en contacte amb la fotografia; un art al qual de seguida va aficionar-s’hi no sense participar de diferents sessions teòriques i sortides fotogràfiques, resultant mereixedora d’alguns significats premis. Seguidament, tan sols fa tres anys, aquest entusiasme envers la fotografia, l’ha encaminat a ser presidenta, de la recentment inaugurada Agrupació Fotogràfica de la Pobla de Claramunt.
Tanmateix, ha estat aquest passat 2019, l’any en què Aguilera ha pogut fer realitat un anhelat viatge a l’Índia. Aquesta experiència, que l’ha captivada enormement, li ha deixat una immensa petjada força difícil d’expressar amb paraules; això és, i tal com ella manifesta, han de ser les fotografies les que millor testimoniïn l’essència de tot un territori –l’Estat de Rajasthan- que va arribar a recórrer; una naturalesa rural i urbana de l’Índia occidental que no difereix gaire de la idiosincràsia de tot el país. No obstant això, el Rajasthan s’ha convertit en una de destinacions de més atractius turístics a causa de la bellesa de les seves ciutats i ciutadelles que són una declaració viva d’un atresorat passat històric i cultural.
Si bé -en la seva opinió- després d’un viatge per aquests confins és necessari un temps per a processar totes les vivències, també ha precisat d’un oportú criteri selectiu per a escollir la trentena de fotografies que ha resolt presentar en aquesta mostra; un treball conscienciós que al cap i a la fi gairebé li ha convidada a una altra manera de viatjar, una mena de segon viatge; ara sense estar darrere de la càmera sinó al davant de la seqüència capturada.
Un atent recorregut fotogràfic per la mostra et descobreix fins a quin punt, Aguilera, temàticament ha sabut captar amb encert tots els sorprenents escenaris que defineixen una Índia en la qual no ha exclòs a cap protagonista; ha estat la seva gent, doncs, el seu major reclam fotogràfic. En aquestes instantànies que escenifiquen situacions, llocs, i alguns passatges humans referits al pes de la religió, de les tradicions i com no d’aquesta societat de castes preval una humanitat capaç de somriure, de ser amable i generosa; i és justament aquí on rau el veritable valor comunicatiu de cada retrat. De fet, el que s’obté de totes aquestes fotografies és una generosa capacitat de compartir i transmetre els més sentits estats de l’ànima, per part de l’autora, en la línia de seqüenciar un mapa social on el color regala vida a una societat llargament castigada i on no és difícil de confondre el passat i el present, el natural amb el sobrenatural o si es vol amb el fantàstic.
