Igualada retrà homenatge dissabte a la figura del poeta Joan Llacuna

El proper dissabte, 20 de desembre, a les 11h del matí, es durà a terme a la Plaça del Rei d’Igualada un homenatge al poeta igualadí Joan Llacuna. La cita coincideix amb el trasllat del monument que li va dedicar Josep M. Codina, fins ara a ubicat a l’Avinguda Gaudí, i que es mourà a un lloc més emblemàtic i central en l’imaginari del poeta, com era precisament aquesta plaça. El trasllat servirà per dignificar aquesta escultura, que es complementarà, a més, amb una nova placa informativa sobre la seva persona i la seva obra. L’acte comptarà amb la presència de Jaume Farrés, autor de l’edició de la seva Obra Completa, i amb l’actuació del rapsode Arià Paco, que recitarà tres poemes, entre els quals destaca Placeta del Rei, del poemari Ònix i Níquel (1934). Joan Llacuna (Igualada, 1905 – Burzet, França, 1974) va néixer a la casa familiar del carrer de l’Aragall, actualment carrer Antoni Franch, en una família d’adobers. Va ser autor dels llibres Ònix i níquel (1934), Nyora (1935) i, sobretot, Aurora de l’Aragall (1947), el seu llibre més important i més estimat. També va escriure L’espiga a la mà (1962). L’Obra Completa es va publicar l’any 2005, amb motiu del centenari del seu naixement. Fill d’una família de petits blanquers, la seva formació va ser autodidacta i ben aviat va participar activament en la vida cultural igualadina i va començar a escriure. Llacuna sempre va treballar a la Caixa de Pensions, en diverses oficines de Catalunya. Casat amb Teresa Puig, va tenir una única filla, Teresa. L’any 1944 abandona Igualada i s’instal·la amb la seva família a Rubí, on treballarà fins a la jubilació. Els darrers anys de la seva vida els va passar a Barcelona. Com a poeta, Llacuna construeix un univers mític amb el record d’unes vivències d’infantesa a la seva Igualada preindustrial. El temps de joc pels carrers, les places, l’entorn del riu i els afores de la ciutat seran els referents de la seva poesia. Per això s’ha qualificat Llacuna com El Poeta d’Igualada. Els seus versos neixen del record i l’evocació idealitzada d’aquells anys feliços, perduts per sempre. Els poemes de Joan Llacuna són originals, molt depurats, tendres i ingenus. Incorporen diminutius, observacions sobre plantes i animals, referències a la cultura popular, toponímia local i un particular sentit del ritme, sovint amb versos brevíssims. Va ser amic de Bartomeu Rosselló – Pòrcel i de Salvador Espriu i els seus poemes han format part de les principals antologies de la poesia catalana del segle XX.