Igualada en una Catalunya Independent – Jordi Puiggròs

Diumenge, els anoiencs vam votar sobre el futur polític de Catalunya. Més de trenta mil persones del nostre territori van expressar els seus desitjos en una de les 122 urnes de cartró repartides en locals municipals, escoles i instituts. Afortunadament, es pot continuar votant fins el 25 de novembre. El que ja és més fotut, és que per a la gent d’Igualada i l’Anoia, per fer-ho hem d’anar a Barcelona o, més a prop, a Manresa. El Govern de la Generalitat va optar en aquesta convocatòria del 9N donar a conèixer els resultats, per primera vegada, segons la distribució territorial per Vegueries, una fórmula amb un cert regust històric, però que, en el cas de l’Anoia, és falsa, pura invenció. Tot plegat perquè la Generalitat, malgrat existir unànimes declaracions del Parlament en contra, segueix insistint en situar la comarca a l’anomenada Catalunya Central, una opció que, per activa i per passiva, ja s’ha dit des d’aquí que no ens interessa. Mentrestant, a Manresa i a Vic s’han instaŀlat delegacions de la Generalitat on poder continuar votant, però a Igualada, no. Els departaments de la Generalitat -Educació, Sanitat, Mossos, Justícia…- han creat oficines a Vic i Manresa… però a Igualada, no. Si en un CAP de l’Anoia falta material, es demana a Manresa. Si en una escola de l’Anoia falten llapis, es demanen a Manresa. Si s’ha d’arreglar la calefacció, ve una empresa de… Manresa! L’Anoia és la “criada” de la Catalunya Central, per no definir-ho d’una altra manera. I, pel que sembla, als nostres polítics ja els està bé, a tenor del seu immobilisme crònic. El Parlament va crear recentment l’Àmbit del Penedès, on l’Anoia és membre fundador de ple dret, i on Igualada pot tenir un protagonisme més destacat que en una zona on Manresa s’ho menja i s’ho queda tot. Però aquí no s’ha demanat res de res. Res. Ni pintem res en la inventada Catalunya Central, en la que Vic tampoc hi volia ser però va coŀleccionant subseus de la Generalitat “per si de cas”, ni sembla que vulguem pintar res en el nou Penedès. Això dels mapes territorials pot tenir la importància que cadascú li vulgui donar, però a la fi i a la cap ja s’aprenen a les escoles. I, ara que es parla tant d’una Catalunya independent, els que manen aquí -o fan veure que manen- haurien de començar, de tant en tant, a pensar quin pes i quin paper ha de tenir aquesta “capital” que es diu Igualada, i la comarca de l’Anoia. Si demà mateix aquest país independent fos una realitat, em temo que Igualada seria altra vegada el que és des de temps immemorials: un lloc que sempre protesta pel seu desencaix geogràfic, però que no fa res per encaixar-se. Em resisteixo a pensar que sigui així. Ja aniria essent hora de prendre’s molt seriosament si, en una Catalunya independent, té més sentit, per exemple, una Conca d’Òdena com la que tenim, i un país amb quasi un miler de municipis, o bé una Igualada amb 80.000 habitants que es converteixi en una de les grans capitals del nou país. En una ciutat candidata a ser el primer referent de la Vegueria del Penedès i en el nucli més important entre Barcelona i Lleida, nexe de comunicacions i amb gram terme municipal amb una forta implantació de sòl industrial. Tampoc estem tan lluny d’això, ja fa temps que hi ha veus que van en aquest camí, però per això és necessari ser ample de mires, i intel.ligència política. No només pensem en el futur del país, pensem també com aprofitar-lo. Jordi Puiggròs