Un article de
Veuanoia

Humanitats: ni catastrofisme ni proteccionisme
H

30 de juny de 2019

Josep M. Vilalta
Secretari executiu, Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)

Estan en crisi les humanitats? Per què la democràcia necessita les humanitats? ¿Són encara portadores d’un criteri vàlid per fer-nos càrrec del valor del que és humà? ¿És necessari l’apropament i el treball integrat entre ciència, tècnica i humanitats? ¿Com podem facilitar i promoure el gaudi intel·lectual de les disciplines humanístiques en un món altament tecnificat i utilitarista? ¿Són les humanitats les que estan en crisi, o són més aviat els sistemes educatius?

Aquestes i altres qüestions són certament recurrents al llarg dels anys, també en el nostre present altament tecnocientífic. La pregunta crucial és si es pot oblidar i fins i tot abandonar, en aquesta societat avançada, l’arrel històrica, el nervi dialèctic, l’ambició vitalista i democràtica que s’associen des de sempre a les humanitats. De fet, el debat sobre el paper i la presència que haurien de tenir les humanitats en els sistemes educatius desemboca sovint en dues posicions que s’alimenten mútuament: la visió catastrofista i el proteccionisme. En aquest sentit, o bé assenyalen “el que s’està perdent” i alerten de les seves conseqüències ètiques, polítiques, socials i culturals, o bé proposen diverses mesures per “conservar i preservar” l’espai institucional i acadèmic del que tradicionalment, des la divisió epistemològica dels sabers, hem entès com a humanitats.

El debat no es duu a terme en un espai atemporal, sinó en una nova època dins la qual ja estem de ple: canvis tecnològics i científics, reptes climàtics i ambientals, món global i postcolonial molt fragmentat i desigual. No són canvis ni sectorials ni incrementals. Són transformacions profundes que afecten el sentit mateix del que entenem per humà en relació amb la societat –o les societats– i la vida del conjunt del planeta. En aquest context, les humanitats no són un conjunt de disciplines que cal preservar o conservar, sinó un conjunt d’activitats (també utilitàries i aplicables) que cal fer créixer amb la recerca pertinent, amb els objectius i models necessaris i adequats als nous reptes; entenent, per tant, que són imprescindibles perquè d’elles en depèn la capacitat d’elaborar el sentit i el valor de l’experiència humana, i de fer-ho des del compromís amb la dignitat, la igualtat i la reciprocitat d’aquests valors.

Des d’aquest enfocament propositiu i atenent al nostre present i als reptes de futur, des del conjunt de les universitats públiques catalanes estem desenvolupant un treball de diagnòstic, de debat i de propostes que abordi la problemàtica de la percepció, la transmissió i l’aplicació de les humanitats. Ho volem fer a partir d’un enfocament basat en les problemàtiques i reptes de la societat actual, no pas mitjançant el clàssic enfocament disciplinari de les diverses àrees acadèmiques. Al mateix temps, aspirem a un diàleg franc i fructífer entre tecnologia, ciència i humanitats, pel bé de la formació integral del ciutadans i per atendre amb les millors eines d’integració dels sabers les problemàtiques i realitats humanes als inicis del segle XXI.

Des d’aquesta perspectiva, hem posat en marxa dos projectes ambiciosos. D’una banda, mitjançant la Xarxa Global d’Universitats per a la Innovació-GUNi (que agrupa més de 230 institucions de 80 països), estem elaborant un informe mundial sobre el futur de les humanitats a l’educació superior i les sinergies entre ciència, tecnologia i humanitats, que es presentarà públicament al desembre al CaixaForum de Barcelona. Comptarem amb l’aportació de prop de 70 autors d’arreu del món, amb la coordinació d’un consell assessor internacional i dels professors Marina Garcés, David Bueno i Josep Casanovas, provinents d’àrees diverses però certament complementàries. D’altra banda, hem iniciat un Cicle de Conferències al Palau Macaya, que s’allargarà fins al gener de l’any 2020, titulat ‘Sentit i valor de les humanitats al segle XXI’, a partir de la col·laboració entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i la Fundació La Caixa. La direcció científica del cicle va a càrrec del professor Joan Manuel del Pozo, i vol promoure l’intercanvi d’idees (i de propostes) sobre els reptes que la societat ha d’afrontar al segle XXI i el paper que tenen les humanitats en aquests desafiaments, amb un èmfasi destacat en els sistemes educatius i les seves diverses etapes. Dues iniciatives de llarg recorregut que pretenen, finalment, abordar els reptes dels sistemes educatius i el futur de les humanitats pel bé del progrés de les societats. Amb rigor i valentia, sense catastrofisme ni proteccionisme.

*Article publicat al Diari Ara

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta