Amb la modificació del Codi Civil de Catalunya es va establir com a sistema prioritari la guarda i custòdia compartida dels fills. Davant el recel inicial a l’aplicació d’aquest sistema, actualment s’ha normalitzat i s’ha convertit en el més idoni per garantir l’exercici de corresponsabilitat dels pares amb la implicació d’ambdós en la vida i educació dels seus fills. La guarda i custòdia sempre ha d’estar fundada en l’interès del menor que quedarà afectat per la mesura que es prendrà. Per això, la tutela dels interessos dels infants serà valorada preferentment a la dels seus progenitors.
Per a la determinació del sistema de guarda més beneficiós per a qualsevol menor, és necessari tenir en compte tots els criteris orientatius legals (dedicació al menor, feina i horaris dels pares, aptitud i vinculació dels pares amb els fills, etc.), i aplicar-los al cas concret. En el supòsit dels menors lactants o de curta edat, ens hem de qüestionar si l’edat és una dada objectiva per no concedir la guarda compartida o un ampli règim de visites inicialment. Es reconeix la incidència de la lactància natural com a condicionant a l’hora d’establir un règim de guarda a favor de la mare (la jurisprudència és pràcticament unànime al respecte), i un règim de visites a favor del pare que s’anirà ampliant progressivament, fins a arribar, si es compleixen els altres requisits legals, a una guarda compartida entre ambdós progenitors. La freqüència amb la qual s’ha de donar l’alimentació al nadó impedeix fixar una guarda compartida a priori, però no pot impedir establir un ampli i freqüent règim de visites per al pare (amb visites diàries diverses vegades al dia), que s’anirà ampliant, pel que fa a la durada, amb la introducció de l’alimentació sòlida a la dieta de l’infant.
A partir del primer any del menor haurem de valorar què és el més beneficiós per a ell, si mantenir la lactància natural durant més temps o mantenir una relació equitativa amb ambdós progenitors. Si les visites paternes han funcionat correctament i l’evolució de pare i infant ha estat satisfactòria, podríem establir una guarda compartida. En la meva opinió, sense perjudici de casos concrets, un cop finalitzada la lactància materna ambdós progenitors estan capacitats i en les mateixes condicions per cobrir totes les necessitats dels seus fills.
Verònica Tallón, advocada experta en dret de família de Grup Carles Advocats
