Xavier Morales
Economista
Probablement som a les portes, com molts experts venen advertint, d’una nova i severa crisi econòmica mundial. No ajuden a l’optimisme la guerra comercial encetada per Trump, l’esgotament de les eines en política monetària, el volum del deute públic i privat o les incerteses geopolítiques.
Sembla que ens queda lluny però en l’epicentre de la darrera crisi, el mateix 2008, el president francès Nicolas Sarkozy parlava de la refundació del capitalisme i de la necessitat d’afrontar els creixents desequilibris socials i els riscos ambientals. Si el lector em permet la digressió, el mateix Sarkozy va arribar a afirmar “le laissez faire, c’est fini” (el lliure mercat s’ha acabat), un tresor per les hemeroteques.
A les variables econòmicofinanceres i socials de les cícliques crisis del capitalisme s’hi afegeixen, aquest cop sí, els riscos ambientals i el canvi climàtic. Finalment el consens de la comunitat científica i la difusió per part d’activistes mediàtiques com la Greta Thunberg han obligat a incloure el problema ecològic en l’agenda política.
… però i si fóssim davant d’una oportunitat per afrontar aquesta triple crisi ecològica, econòmic-financera i de redistribució de la riquesa? Vindria a ser com l’ou kinder de la Greta Thunberg, que satisfaria tres desitjos alhora. Així ho veuen els promotors del Green New Deal (Nou Pacte Verd), una iniciativa abanderada pel nou referent ètic dels demòcrates americans, l’Alexandria Ocasio-Cortez. Aquesta iniciativa pretén renovar el New Deal -resposta de F.D.Roosvelt al crack del 29 i la gran depressió- incorporant-hi l’eix ecològic. Més específicament es tracta d’un pla a 10 anys que, entre d’altres mesures, suposaria la inversió a gran escala en infraestructures i indústria sostenibles, garantir l’accés a aigua i aire nets i aliments saludables per a tota la població i la creació de milions de nous llocs de treballs associats a aquest model econòmic i ecològic .
