Ramon Robert
Ens inquieta la realitat epidèmica i no és el malson argumentat per una pel·lícula de Hollywood. Les normes de salut pública i el nostre propi sentit comú ens fa perllongar la reclusió, cadascú a casa seva. Sense altra opció que la del confinament, cal omplir les hores del dia, i per tant aquesta és una ocasió favorable per veure (o per tornar a veure) algunes de les millors pel·lícules que s’han fet en els darrers anys.
En una nova selecció de clàssics moderns, hi trobareu alguns dels títols més destacats que s’han realitzat en el període que comprèn des de l’any 2011 al 2019. Títols tan excel·lents com són La sal de la tierra (2014), Coco (2017) o Roma (2018) mereixen la nostra atenció. Són pel·lícules d’inqüestionable qualitat artística, i categòricament desdiuen a tots aquells qui pensen que actualment ja no es fa bon cinema.
CLOONEY A HAWAI
(Els descendents, Alexander Payne, 2011). Es pot veure per Vodafone / Microsof Store
Formidable pel·lícula en què el guaperes George Clooney caracteritza un trasbalsat advocat hawaià a qui les circumstàncies obliguen a replantejar-se la vida. La seva dona pateix un accident que la deixa en coma, li costa relacionar-se amb les seves dues filles i no sap si vendre’s unes propietats familiars de gran valor. En resum, es tracta d’una perspicaç tragicomèdia sobre les contrarietats de la vida, com també la condició i la naturalesa humana. D’aspecte lleuger i plena d’emocions gens depriments, és una pel·lícula certament honesta, afinada i atractiva. Del mateix director d’Entre copes.
ALTA SOCIETAT
(El gran Gatsby, Baz Lurhmann, 2012). Es pot veure per Netflix / Amazon Prime / Microsof Store
Entreguerres, a l’era del jazz. A l’alta societat nord-americana, crida moltíssim l’atenció la presència de Jay Gatsby, un home misteriós i immensament ric, el qual celebra fastuoses festes en la seva magnífica mansió de Long Island. Pero Gatsby no és del tot feliç, doncs viu obsessionat amb la idea de recuperar l’amor de la seva joventut, la bonica Daisy. Exhuberant, luxosa, barroca i brillantíssima recreació de la molt famosa novel·la de F. Scott Fitzgerald, amb papers destacats per a Leonardo di Caprio, Carey Mulligan i Tobey Maguire.
ACCIDENT COSMIC
(Gravity, Alfonso Cuarón, 2013). Es pot veure per Netflix / Amazon Prime / Movistar +
Durant un rutinari passeig espacial, un equip astronàutic pateix un greu accident. Els dos sobrevivents (Sandra Bullock i George Clooney) resten perduts a l’estratosfera, sense saber com fer-ho per tornar a la Terra. Film hipnòtic i aclaparador, un prodigi de tensió, commoció i flotacions ultraterrestres. De manera gairebé coreogràfica relata contingències, accidents encadenats, situacions extremes i afanys de supervivència en la grandària de l’espai exterior. També insinua conceptes relatius a la petitesa de l’ésser humà, la força indoblegable de l’atzar i la geografia inabastable i silenciosa de l’infinit.
QUÍMICA DE L’AMOR
(La vida de Adèle, Abdellatic Kechine, 2013). Es pot veure per Filmin / Apple Tunes
Moltes de les millors pel·lícules sobre la física i la química de l’amor han estat filmades per directors francesos. Aquesta vegada, però, va ser un cineasta d’origen tunisià establert a França qui va saber explicar amb versemblança una molt estimable història de pertorbació, desig i impuls amorós. Als seus setze anys, Adèle no té dubtes que una noia ha de sortir amb nois. Però una nit, quan coneix i s’enamora sense esperar-s’ho d’Emma, una jove de cabells blaus, els seus sentiments i la seva identitat se sentiran confusos. Merescudament, la pel·lícula la va guanyar la Palma d’Or en el prestigiós Festival de cinema de Cannes.
POLÒNIA, 1960
(Ida, Pawel Pawlikowski, 2013). Es pot veure per Filmin
A la recerca d’algunes veritats personals i històriques, en la pel·lícula hi són retratades dues dones dispars: la tieta desencantada i alcohòlica, jutge de professió, i la neboda orfe i silenciada, la qual es prepara per ingressar en un convent de monges. Fotografiada en un blanc i negre lluminós i cru, Ida és la perla absoluta del cinema polonès dels darrers anys. El relat es mou entre el present repressiu de l’ordre comunista i el passat sagnant, quan els nazis van ocupar i trasbalsar el país. De tot plegat en surt una pel·lícula concisa i extraordinària, una colpidora rara avis del cinema contemporani.
LLUMS I OMBRES
(La sal de la Tierra, Wim Wenders, 2017). Es pot veure per Fubo TV / Filmin / Geogle Play
Sebastiao Salgado: “Som un animal molt ferotge. Som un animal terrible, nosaltres els humans. La nostra història és la història de guerres. És una història sense fi, una història de bojos”. Aquesta pel·lícula documental sobre el fotògraf Sebastião Salgado relata la seva vida i obra com a quelcom indisociable. Salgado va començar fent fotografies socials sobre les grans misèries humanes, els grans crims contra la gent. Després, voldria fer un canvi, retratant llavors les meravelles de la natura i la bellesa de la vida. Un documental absolutament fascinant.
PIXAR MEX
(Coco, Lee Unkrich, 2017). Es pot veure per Disney +
Ara mateix, estem gaudint de la segona època daurada del cinema d’animació. Si la primera època va guiada sota el signe de Walt Disney, ara és la Pixar la que talla el bacallà. Una de les millors pel·lícules de la companyia californiana és aquesta, dita Coco, una enginyosa, emotiva i colorista obra. En ella, un nen mexicà que somnia en ser músic, Miguel, podrà accedir a la Terra dels Morts, un món fantasiós en què els difunts s’ho passen pipa. Visualment meravellosa, argumentalment sorprenent i plena de folklore musical, la pel·lícula obtingué importants premis i ampli reconeixement mundial.
CINEMA PUR
(Roma, Alfonso Cuarón, 2018). Es pot veure per Netflix
Som a la colònia Roma de Ciutat de Mèxic, a finals de l’any 1970. Allí coneixerem la Cleo (extraordinària Yalitza Aparicio), una humil empleada domèstica de la llar de l’acomodada família d’un metge local. Estimant aquest personatge central i altres que l’envolten, Alfonso Cuarón escenifica la seva pròpia infantesa i celebra, carinyosament, el coratge de les dones que alguna vegada van sentir-se menyspreades i soles. De tot plegat en surt un film realista, versemblant i subtilment emotiu, potser la millor pel·lícula de quantes s’han fet en el que portem de segle XXI.
PARASITOS
(Parásitos, Bong Joon-ho , 2019). Es pot veure per Movistar + / Filmin / Rakuten TV
Brillant mostra de cinema sud-coreà, pel·lícula amb què el cineasta Bong Joon-ho assoliria ampli reconeixement internacional. Amb una posada en escena estilitzada i sempre al límit de la versemblança, s’hi relaten uns arguments propis de comèdia negra, descrivint-se una mena de paràbola social que atrapa, inquieta i sorprèn. Conjugant Hitchcock amb Buñuel, Parásitos és per igual una pel·lícula elegant i ferotge. Obtindria els premis més importants, cas de la Palma d’Or a Cannes o l’Oscar a la millor pel.lícula de l’any.
