10.8 C
Igualada
Diumenge, setembre 27, 2020

La gallina dels ous d’or

Això de l’Infinit ens està costant un ull de la cara. El complex de gimnàs i piscines que va inaugurar-se en l’època del govern d’esquerres a Igualada va resultar un extraordinari pas endavant pel que fa als equipaments esportius de la ciutat, però poc se sabia en aquell moment de la “lletra petita” de l’operació. L’Infinit es va inaugurar el novembre del 2009, enmig de les protestes dels negocis locals de gimnasos, i amb un sistema inèdit en les accions de govern municipal a Igualada: després de buscar socis en el projecte, l’Ajuntament va mostrar el seu interès en què una entitat esportiva -Club Natació o Club Bàsquet, al final- es fes càrrec de la seva gestió, tot entrant a formar part de l’empresa que lideraria el projecte… El Natació es va emportar el mèrit, no sense polèmica, també, en la seva “designació”.

Avui, vuit anys després, el club es recupera després d’un infart econòmic que quasi li costa la mort, i en bona part l’origen de tots els seus mals és a l’Infinit. Només sentir-ne el nom, a més d’un soci se li ericen els pèls. La seva participació a l’empresa ha anat minvant fins a ser simbòlica, i seus camins han cercat nous horitzons, més estables i menys “aventurers”.

L’operació Infinit va incloure un contracte blindat segons el qual, bàsicament, els gestors, que pagaven les obres, tenien les espatlles cobertes: si les coses anaven malament algun dia, l’Ajuntament feia net. La gallina dels ous d’or, vaja. Encara no me’n puc avenir com, en el seu moment, ningú no va posar el crit al cel, per això. El problema va sorgir anys després, arran d’una auditoria, i es va veure que allò era un calaix sense fons. El consistori va obligar l’empresa -que ha canviat de mans- a posar-se les piles. Avui, sortosament, els números de l’Infinit són molt millors, tot i que les tarifes continuen essent les d’un gimnàs privat, lluny de l’objectiu inicial polític -benvingut- d’aconseguir una instal·lació que fos “esport per a tots”.

Però la broma de l’Infinit durarà encara molts anys més. Fins al 2039, quan compleixi 30 anys, i esdevingui 100% municipal. Mentrestant, els igualadins hauran de pagar 800.000€ anuals a l’empresa gestora, que en retorna uns 300.000€. La factureta de tenir l’Infinit, doncs, puja 500.000€ cada any. És curiós que MontAqua, a Montbui, no li va costar ni un euro a l’Ajuntament. Hauríem de preguntar-nos per què, i acabaríem concloent que aquí algú es va passar de frenada. Al final, el 2039, tindrem una piscina i un gimnàs probablement ja una mica vellets, que li hauran costat als igualadins quasi 9 milions d’euros, quan el normal seria una despesa de 4. Més del doble. Un negoci municipal desastrós i condemnable.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

67 anys de Fira (part 2)

67 anys de Fira (part 1) Els anys 80 hi va haver un canvi en la Junta directiva de l’entitat que no va saber afrontar...

S’escullen les propostes finalistes del pressupost participatiu de Piera

El passat divendres 18 de setembre es va celebrar a Piera el taller TOP10!, una jornada participativa oberta a tota la ciutadania on s’havia...

La nova plaça del Pi de Santa Margarida de Montbui ja està a punt

Quan només falta la plantada de tres aurons blancs que presidiran el renovat espai de la Plaça del Pi, les obres de remodelació i...

Totes les fires que se celebren a Igualada

Fira d’Igualada és una entitat sense afany de lucre. Neix l’any 1951 amb la finalitat de fomentar fires, mercats, festes i potenciar el comerç...

“En cap cas es vol construir un macropolígon a la Conca”

Entrevista a Raquel Serra, gerent de la Mancomunitat de la Conca d`Òdena Una de les persones que millor coneixen el contingut del Pla Director Urbanístic...
Compartir