Jaume Singla
Qui diu que l’independentisme català està desunit? Qui ho digui és que no ha anat a la manifestació de l’Onze de setembre… ni va mai a les concentracions en demanada de la llibertat dels presos polítics.
A la manifestació de dimecres a Barcelona jo hi vaig veure unanimitat. Els manifestants –bastants més que els 600.000 que diu la Guàrdia Urbana que dirigeix el socialista Albert Batlle- cridaven i reivindicaven propostes unitàries: Independència, república, absolució, no tenim por i “fora el Borbó”. Uns cridaven més que altres. Uns portaven pancartes més grans o més petites. Uns feien castells i altres feien la pinya. Alguns anaven amb els fills i altres anaven amb la parella o amb amics. Alguns xiulaven als partits independentistes per la manca d’acord i altres no. Tothom va mantenir l’ordre, la serenor i l’entusiasme davant els parlaments.
Els que no hi han participat en destaquen una pretesa baixada de participació, atribuint-la al cansament del “procés”… i se’n vanaglorien. Carallots.
Si hi haguessin assistit haurien escoltat les demandes dels manifestants. Haurien escoltat entre altres eslògans el rebuig a la monarquia espanyola. Fora el Borbó es va escoltar fins i tot en un carrer tan monàrquic com l’avinguda Maria Cristina o a la plaça d’Espanya.
Em pregunto: com poden interpretar els desitjos dels ciutadans si no els escolten? Diuen que érem menys que altres anys però no diuen del boicot que en varen fer: C’s, PP, PSC i Comuns. Deixo per impossibles C’s i PP però que les dues forces que gestionen la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona donin l’esquena a la Diada Nacional de Catalunya, és del tot incomprensible.
El PSC, que en teoria és catalanista, federalista i republicà, actua per interessos electorals del PSOE com anticatalà, autonomista i monàrquic, i això l’està allunyant cada vegada més del gruix dels ciutadans de Catalunya que un dia no gaire llunyà hi varen confiar reiteradament.
Els comuns, per a mantenir Ada Colau a l’alcaldia de la mà de Collboni i Valls, renuncien a sumar-se a l’expressió pacífica dels que reivindiquen el respecte a Catalunya. No s’adonen que el monarca i l’Ibex35 ja els han sentenciat a la insignificança política encara que siguin imprescindibles per a un govern que respecti els resultats electorals.
Els catalans ho tenim clar: volem la independència perquè estimem la llibertat. La monarquia borbònica és una cadena que cada vegada ens estreny una mica més. Però això ni socialistes ni comuns no ho volen saber i cauen cada vegada en la trampa que els para la caverna o millor dit, la Corte del Borbón.
Qui tingui ulls que miri i qui tingui orelles que escolti. La resta que segueixi vivint en –i de- la mentida.
