Demà es compleixen 25 anys de la conquesta de la primera Champions League d’un club català. Va ser a Wembley on el Barcelona es va enfrontar a la Sampdoria en un partit poc memorable però que al minut 111 -segona part de la pròrroga- tres tocs: Stoichov, Bakero i Koeman varen fer possible el gol que significava la victòria.
Vist amb perspectiva aquell xut de falta directa va canviar la trajectòria d’un club que si fins aleshores tenia el costum de perdre finals, a partir de Wembley és un club guanyador.
Guanyador en títols, en estil i en valors. Els jugadors, en la seva majoria nascuts fora de Catalunya, i dirigits per Johann Cruyff, varen saltar al camp per jugar un partit de futbol. En la seva ment només hi havia el desig de guanyar el partit però en fer-ho aquell dia i en aquell moment, varen canviar el rumb i la història del Barça. Els jugadors es varen esfor- çar per guanyar, que és el que s’esperava d’ells, i en fer-ho demostraven que les coses es podien fer d’una forma diferent a com s’havien fet fins aleshores.
Aquest any també es commemora el 35 aniversari de La Veu de l’Anoia, un setmanari que va néixer, com molts altres a Catalunya, amb la intenció de normalitzar el català en l’àmbit de la informació.
Aquest any també es commemora el 35 aniversari de La Veu de l’Anoia, un setmanari que va néixer, com molts altres a Catalunya, amb la intenció de normalitzar el català en l’àmbit de la informació. Amb els anys el conjunt de la premsa comarcal ha normalitzat completament l’us del català i en el cas de La Veu ha contribuït a la formació de consciència comarcal. Quan va néixer La Veu poca gent parlava de la comarca de l’Anoia, però ara -i no únicament per l’acció de La Veu- és una realitat contrastada en els 32 municipis que la conformen. Una comarca que no ho oblidem, encara ara té els serveis públics centralitzats en poblacions diferents: Barcelona, Vic, Manresa, Hospitalet de Llobregat, Martorell…. La Veu de l’Anoia també ha servit per formar bons periodistes que fan carrera en mitjans de comunicació d’abast nacional o, en el meu cas, m’ha permès desenvolupar la meva vocació periodística al llarg de gairebé trenta anys, sense sortir de l’Anoia.
Tot això és el que pretenien els fundadors de La Veu? No. Només volien fer un mitjà de comunicació al servei de la comarca… però mira, varen fer història. D’igual manera estem avui tots els ciutadans de Catalunya: intentem per vies democràtiques el que el 1714 ens varen arrabassar per la força. Si persistim. Si vencem en el moment oportú, encara que no ens n’adonem estarem fent història. Aquesta vegada però no seran només els futbolistes o els empresaris: serem tots nosaltres, sense excepció.
