Com una gran majoria -o almenys una majoria suficient- soc dels que reivindico la celebració d’un referèndum el proper mes de setembre. Per això m’he apuntat a totes les iniciatives tendents a obtenir-lo. Això no obstant, penso que ja seria el moment de deixar-nos de campanyes pel referèndum i ens dediquéssim a portar cap al sí, als indecisos que coneguem. Que són molts.
Recordo una campanya molt interessant, els dies previs a les darreres eleccions “autonòmiques”, que amb el nom genèric de “Deu vots més” donava arguments als voluntaris per convèncer indecisos perquè votessin Junts pel Sí o les CUP. Ja en aquell moment es veia que la victòria dels independentistes era clara, però la majoria plebiscitària encara quedava un xic justa. Com va ser en realitat.
Aquella campanya estava molt ben pensada i documentada… però es va fer massa tard. Es va començar que gairebé no quedaven dies per sortir de convèncer ningú. No sé que hauria passat -però ho puc imaginar- si la campanya s’hagués començat dues o tres setmanes abans. El que tinc clar és que uns quants diputats més, ens haurien anat molt millor… i els unionistes en tindrien els mateixos de menys.
Per això penso que mentre donem suport als nostres legítims representants institucionals, hauríem d’anar treballant en la captació de vots favorables a la independència. És la manera que la cita amb les urnes no ens agafi com vulgarment es diu: amb el pixats al ventre.
El referèndum és la convocatòria democràtica més important de Catalunya dels darrers tres cents anys i per això és imprescindible que el guanyem. De forma pacífica, alegre, entre tots i comptant amb tothom.
Per això, cadascun de nosaltres, dels que volem veure una Catalunya independent, ja hi hauríem d’estar treballant en els vots dels ciutadans. L’objectiu és tan gegantí que ens hi hem de posar amb tanta antelació com sigui possible. I per a fer-ho cal que hi sumem tots els activistes que sigui possible.
