La vilafranquina Montse Ortiz (Barcelona, 1986) és la diputada de Junts per Catalunya de la Vegueria Penedès, defensant així els interessos de l’Anoia a la cambra catalana. És llicenciada en Ciències Polítiques per la UPF i en estudis de l’Àsia Oriental per la UOC.
Quines conclusions en treu, en aquest poc més d’un any del nou Govern de la Generalitat, respecte de les necessitats del nostre territori?
Si ens centrem, bàsicament, en aquest últim darrer any que portem de legislatura, el principal problema que he detectat, és el tema de mobilitat, tant dins de la Vegueria com en els desplaçaments cap a les grans capitals, no només Barcelona, perquè anar a Tarragona també és un problema. Anar d’Igualada a Vilanova i la Geltrú és fàcil perquè tenim la C-15, però també és cert que si no ets d’un dels grans municipis, costa molt anar amb transport públic. A més, el servei actual d’autobús entre Igualada, Vilafranca i Vilanova no compleix amb les demandes que hi ha, els horaris no corresponen el que seria l’horari laboral de la majoria de les persones. També detectem un problema important amb el transport públic en serveis sanitaris.
Per què ho diu?
A la Vegueria Penedès tenim diversificat els temes de Salut pública. L’Hospital d’Igualada té unes funcions especialitzades, el de Vilafranca en té unes altres, i el dels Camils de Vilanova també, però no existeix un transport sanitari eficient. Hem demanat solucions al govern de la Generalitat, i hem presentat propostes. Hi ha d’haver un transport públic que cobreixi aquestes necessitats.
Aquí estem farts, molt farts, dels problemes de transport cap a Barcelona.
Ho sabem bé, anar a Barcelona és dramàtic, passa molts dies. La Generalitat ha apostat fa poc per incrementar la flota d’autobusos, però segueixen sense complir la forta demanda. Quines propostes tenim? L’eix transversal ferroviari seria una de les solucions. Un eix que hauria de passar per Igualada i acabar a Barcelona, que no ha de servir només per a mercaderies, sinó a la vegada per a passatgers.
Arribar a Barcelona seria molt més eficient, i ràpid, que és el que volem tots, i, a més a més, serviria per descarbonitzar, que és al final un dels objectius que tenim com a país. El canvi climàtic és una realitat i és evident que ha vingut per quedar-se, i hem d’intentar fer tots els esforços per intentar utilitzar menys el transport privat. I la segona proposta que tenim és l’estació del tren d’alta velocitat. Hi creiem fermament.
El tren d’alta velocitat ja passa per la Vegueria, per tant, suposaria només fer un desviament, muntar una estació, que a més a més li podríem donar més usos.
Recentment, se’ns ha dit que l’estudi informatiu de l’eix transversal ferroviari seria una realitat abans d’acabar l’any.
Això és el que el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal també ens va dir a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya. De moment, aquest projecte no ens l’han presentat. L’únic que sabem és que totes les mercaderies continuen passant pel corredor mediterrani i tot aquell tros el tenim completament saturat.
La C-15 s’ha de quedar en un sistema 2+1, o ha de ser una autovia com fins a Capellades?
La nostra aposta, i des del primer moment, ha sigut desdoblar tota la C-15. Dos més dos. Era el projecte inicial que es va presentar fa molts anys, al final es va fer dos més un, i la nostra aposta, de fet la vam portar a debat i votació plena al Parlament, és que hi hagi un desdoblament, perquè és una via que va molt bé, és molt útil, però s’ha quedat petita molt ràpidament i és una obra relativament nova.
No serà això un brindis al sol?
No, nosaltres creiem que es pot fer. Al final és voluntat política.
Tenim una comarca que creix en població sense aturar-se, però els serveis públics són els mateixos que fa uns anys. Molts alcaldes es queixen d’això. Què en penseu i què feu davant el govern?
Aquí ens hem trobat amb un problema. Hem esdevingut Vegueria, i és veritat que a les quatre comarques els passa el mateix, en 20 anys hem incrementat la població molt més ràpidament que altres zones. I a la inversa, hem tingut menys inversió que altres llocs del país, per tant ens hem quedat endarrerits, amb les mateixes infraestructures de fa dues dècades. Estem en una situació de col·lapse. La mateixa Vegueria ja defineix legalment que ha d’haver-hi un desplegament de tots serveis: de salut, educació, seguretat… Si aconseguim un desplegament real, no només de nomenaments institucionals, descongestionarem la situació actual. Nosaltres hem demanat que es desplegui la Regió Policial, que suposaria tenir més recursos, i també una nova comissaria, sobretot a l’àrea de Piera, perquè allà és veritat que hi ha unes mancances. Fa dos anys que som el territori on menys ha invertit la Generalitat. Això no pot ser. Hem de poder decidir des d’aquí.
Hi ha una sensació general d’inseguretat ciutadana. Operacions contra la droga, plantacions de marihuana, delinqüència reincident, okupacions… Com se soluciona això, per Junts?
La legislatura passada ja es va aprovar una moció que anava en direcció d’aturar les ocupacions il·legals. Aleshores es va intentar incorporar que les comunitats també formessin part i poguessin denunciar quan hi hagués una ocupació perquè la policia arribés abans de temps. És un tema que costa molt desencallar. Respecte de la multireincidència, nosaltres a Madrid hem pressionat molt, perquè el que necessitem un canvi legislatiu. Si no ens acompanya la llei, poques coses hi tenim a fer. I això són competències que venen del govern de Madrid. Els alcaldes no tenen eines per fer-hi front. Hem d’aconseguir que qui la fa, la pagui, però de veritat. Necessitem un canvi en el Codi Penal.
Quina solució hi ha, per a Junts, perquè els nostres joves puguin accedir a habitatge de manera fàcil?
Necessitem més habitatge públic, i se n’ha de construir de nou. El govern ha fet molts anuncis, però al final construir un habitatge porta el seu temps, i per tant és una solució que a llarg termini s’ha de veure, però de moment a curt termini no serveix. Sabem que la Generalitat està fent passos per aconseguir tota aquesta borsa d’habitatges de la Sareb perquè estiguin disponibles i aquí el que hauríem de fer és destinar-ne una part sobretot a la gent jove, i destinar-hi ajudes, però ajudes reals, directes. També s’ha debatut i molt al debat de política general que vam tenir fa pocs dies al Parlament una proposta que nosaltres hem fet, i que diversos ajuntaments també han tirat endavant, que és el tema del padró. Com podem facilitar que els nostres joves puguin garantir-se un habitatge públic? Una de les maneres és que durant 10 anys estiguin empadronats al nostre país. I això no vol dir discriminar ningú, però donem un cert avantatge a gent jove que estigui empadronada durant un temps determinat.
Som Vegueria Penedès però encara hi ha molta gent que no ho sap, començant per les pròpies institucions públiques. TV3 té delegacions a totes les vegueries menys aquí, per exemple.
El concepte de la Vegueria jo me’l crec com a territori, però també crec que ens falta donar-hi una mica d’utilitat i que la gent se’n senti… D’aquí que és necessari que tots els serveis territorials estiguin desplegats aquí, perquè la gent hi veuria una certa utilitat. La Vegueria Penedès es va aprovar l’any 2017, i la televisió pública d’aquest país, per tant, hauria de fer un canvi també a l’hora de tractar les notícies i justament fa un parell de setmanes vam traslladar unes preguntes a la direcció de la Corporació per si tenia alguna intenció de canviar aquest rumb.
A l’Anoia, i també a l’Alt Penedès, Junts per Catalunya té un acord amb Impulsem Penedès, on es troben molts dels alcaldes de l’Anoia de l’antiga Convergència i Unió, entre ells el d’Igualada. Com porteu aquesta situació?
A mi m’agrada sempre parlar més d’espais que de partits. No m’agrada ni posar etiquetes ni posar noms, nosaltres ho tenim clar. El territori va per endavant. Per tant, tot el que sigui beneficis per al Penedès, nosaltres hi lluitarem, hi hagi interessos d’altres tipus o no. En aquest sentit, allí on tot el que sigui positiu pel Penedès ens hi trobarem. La relació és bona, cordial, ens entenem en tots els temes.
