18.3 C
Igualada
Dissabte, setembre 19, 2020

Europa – Josep M. Ribaudí

Exterior view of the European Parliament in Strasbourg Dicen que la distancia es el olvido… comença un famós bolero de Roberto Cantoral que aquí, a finals dels cinquanta, va popularitzar Lucho Gatica, aquell crooner xilè conegut com la voz de humo. De fet, el tema parlava de desamor, que aplicat a la política en podríem dir “desafecció”, cosa que als catalans no ens convé. De vegades, a Europa la veiem com a una entelèquia, lluny (la distancia) i que no ens afecta (el olvido), però no és així, i ara menys que mai. Els que pensem que Catalunya és una nació i a més volem que aquesta nació sigui independent, necessitem Europa i per tant hem de ser-hi influents, fins allà on sigui possible; com més, millor. Sí, som un país petit, tan petit que “des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí” (Llach), però això no vol dir que no siguem europeistes. Catalunya, els ciutadans de Catalunya, sempre hem mirat amunt, al nord, i al nord hi ha Europa. Possiblement sigui un tòpic, però tradicionalment s’ha considerat Barcelona una petita ciutat “cosmopolita” i Madrid —i que ningú no s’ofengui— un “poble gran”. Potser no és tan casual que els polítics catalans en general parlin idiomes i els del altiplà no, amb excepcions tipus relaxing cup of coffe. Aquest llarg preàmbul és per dir que en les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el dia 25 hem d’anar a votar, en massa. Els que som independentistes hem d’omplir les urnes. Per això m’estranya -i penso que és errònia- la posició de la CUP de promoure l’abstenció; ens hem de mullar. Cadascú que voti l’opció que li sembli millor per al nostre projecte comú, però hem de ser-hi. Necessitarem Europa per tirar endavant el nostre procés. No n’hi ha prou que admirin la nostra capacitat de omplir Barcelona amb centenars i centenars de milers de manifestants de manera organitzada i pacífica tacant la ciutat d’estelades i banderes catalanes. No és suficient que famílies senceres, des de criatures a besavis amb cadira de rodes, es donin les mans en una acte de germanor enllaçant la frontera del nord amb la del sud. Serà fantàstic que el 8 de juny, a les 12 del migdia, s’aixequin castells a les principals capitals europees en una acció sense precedents com la de Catalans Want to Vote. Human Towers for Democracy.  Abans que el món sencer, el proper 11 de setembre, vegi la immensa b baixa de “votar” formada entre la Diagonal i la Gran Via, plena una altra vegada de ciutadans amb símbols catalanistes, aquest món ha d’haver vist o llegit que els habitants d’aquest poble, amb fama d’indomable, ha omplert els col·legis electorals i ha participat en el projecte europeu. Deixem l’antieuropeisme per a la gent de la dreta més irredempta, per als partits que promouen la xenofòbia, per als que “ja els va bé”, tancats a casa, com estan funcionant les coses. Catalunya ha estat sempre una nació que s’integra, barrejant-se tant amb els que han vingut a assentar-se al nostre territori -com els grecs que ho van fer a l’Empordà al segle VIII a.C.- com els nostres que van anar Mediterrani enllà -a l’Alguer encara avui es parla català-. Amb això vull dir que els catalans mai no hem sigut un poble tancat. Ara ho hem de continuar demostrant acudint a les urnes i fent palès el nostre esperit comunitari. Catalunya necessita Europa i Europa necessita un país pacífic i democràtic com Catalunya. Quid pro quo. Josep M. Ribaudí

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...

1983 – L’Ajuntament adquireix l’antiga fàbrica Cal Boyer i Cal Granotes

Durant l’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada, amb l’alcalde Manuel Miserachs al capdavant, va comprar l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’adoberia de Cal Granotes, ambdues...
Compartir