Fa uns anys vaig tenir el privilegi de ser alumne d’un veí de Mediona: en Josep Maria Esquirol (Catedràtic de filosofia UB, premi nacional d’assaig i un dels referents en pensament contemporani), qui en una de les seves classes ens va explicar que per entendre i aplicar conceptes amplis o complexos, en comptes de fer una definició única, ens pot ajudar més fer una descripció a partir del que no és. Dit d’una altra manera, potser la definició limita i encotilla. Seguint aquest raonament, no els diré com s’hauria de fer un pla estratègic d’èxit ja que, per molt ampli que fos, sempre estaria incomplet i potser no seria aplicable a totes les indústries. Els proposo cinc accions que, si les duguéssim a terme, augmentarien les probabilitats de que el nostre projecte sigui un fracàs.
1. No dedicar temps al futur. La direcció és la responsable del compte d’explotació actual però també el del futur. Gestionar el dia a dia ens genera satisfaccions immediates, és addictiu. Cal sortir del despatx, parlar amb clients, competidors, associacions, llegir i formar-se per intentar esbrinar com serà el negoci d’aquí a uns anys i preparar l’empresa per a aquest repte.
Preguntes que ens poden ajudar: D’on vindran els ingressos d’aquí a 5 anys? Quines tendències hi haurà? Com seran els clients? Com seran els competidors? N’hi haurà de nous (competidors)?
2. No tenir en compte la Tecnologia. La tecnologia ha estat unes de les coses que més ha fet canviar l’entorn competitiu de les empreses. Així doncs, no fer-se unes quantes preguntes sobre la tecnologia i l’impacte que pot tenir en el negoci, posa en perill la supervivència del projecte a llarg termini.
Preguntes: Conec les noves tecnologies, encara que no sigui expert? (Blockchain, IoT, BigData, IA, Realitat Virtual Augmentada…) Alguna d’aquestes tecnologies pot fer canviar el mercat? Com puc aprofitar-les per potenciar el meu negoci?
3. No saber renunciar. L’estratègia és un exercici de renúncia atès que totes les organitzacions tenim recursos escassos: temps, diners, persones, etc. L’escassetat ens ha d’ajudar a saber concentrar on posem els nostres recursos.
Preguntes: Quins són els mercats on posarem el focus? Quins són i seran el productes/serveis prioritaris que oferirem en el futur? Què deixarem d’oferir?
4. No formar-se. Les competències o els coneixements que ens han fet arribar al 2022 potser no seran suficients per assolir els objectius del futur. Necessitarem aprendre noves competències que ens ajudin a ser millors. El fòrum de Davos ha definit quines seran les competències més rellevants en l’horitzó 2025. Entre les més importants en destaca cinc: pensament estratègic, resolució de problemes complexos, pensament crític, presa de decisions i comunicació eficaç.
Pregunta: Ens hem format en aquestes noves competències? Estarem preparats per les noves generacions que s’incorporen al mon laboral?
5.No implicar l’equip. La implicació en la visió de l’empresa de les persones i els equips és imprescindible per assolir els objectius.
Preguntes: Els nostres equips saben on volem anar? Estan preparats i implicats en aquest projecte?
Tots aquests punts son importants encara que, en la meva opinió, la part de les persones potser és la més complexa i alhora reptadora.
Com diu una dita africana “Si vols anar ràpid ves sol, si vols arribar lluny ves amb companyia”.
