“Estem molt contents del ventall de fotògrafs que es podran descobrir aquests dies al FineArt”

25 de febrer de 2022

Ramon Muntané Costa, director del FineArt Igualada

Amant de la fotografia. Fa deu anys vam presentar una proposta fotogràfica per Igualada que va reeixir i es va convertir en el FineArt, que actualment és un referent en el món de la imatge.

Fa deu anys començàveu un projecte engrescador. Com recordes aquells primers temps?
Queda un bon record. Tot va ser un dia parlant amb una persona que treballava a l’Ajuntament que em va demanar informació sobre temes de la meva tasca professional, però com que jo ja havia plegat, vaig aprofitar i li vaig proposar de muntar alguna cosa a Igualada sobre fotografia. Al cap d’un parell de dies em van citar amb l’aleshores regidor de Cultura Josep Miserachs a qui la proposta li va semblar interessant i vam començar a posar fil a l’agulla. Com a Agrupació Fotogràfica no podíem pas assumir massa despeses i ell ens va dir que l’Ajuntament s’hi implicaria. I així vam començar. L’empenta definitiva ens la va donar el fotògraf Antoni Catany que ens va cedir obra seva que vaig anar a buscar personalment a casa seva, a més d’altres obres que ens van deixar també des de la galeria barcelonina Valid Foto i tot això ho va fer de franc, sense cobrar-nos res.

Com ha estat l’evolució del FineArt en aquest decenni?
Ha anat augmentat la complexitat. A la primeria, comptant les escoles, devíem tenir una trentena d’exposicions i ara voltem les cinquanta amb una dotzena d’escoles, que és una cosa que no hem deixat mai de tenir en compte, perquè és on neixen els nous fotògrafs. Amb els anys ha anat augmentant la quantitat de fotògrafs i la complexitat de les instal·lacions. Hem aconseguit, ja des del tercer o quart any, bons contactes per anar a l’Arxiu Fotogràfic de la Universitat de Navarra d’on vam poder portar fotografies d’Ortiz Echagüe o hem pogut anar al MNAC d’on vam aconseguir l’exposició del Joan Colom o la històrica de l’igualadí Josep Lladó; també tenim contactes amb el Ministeri de Cultura d’on hem tret moltes exposicions alguna de les quals Premis Nacionals de Fotografia. Aquest any en són dues: l’exposició històrica de Chema Madoz i l’altra de Ramon Masats que es podran visitar al Museu. Aquesta del Ramon Masats és molt interessant perquè és un conjunt de fotografies històriques dels anys 50 a l’Estat Espanyol de quan Masats feia les campanyes publicitàries del Ministerio de Información y Turismo. Però les fotografies que veiem a Igualada tenen el valor afegit de ser inèdites, són aquelles que va fer i no va donar al Ministerio.

S’observen canvis o evolució en la fotografia durant aquests anys?
Allà on es nota més l’evolució és en el treball de les escoles que van passar de l’etapa de fotografia d’espais buits abandonats, després de fotografia de denúncia (manifestacions, protestes), ecologia i ara estem en una època en què predomina la fotografia de la temàtica transgènere. Sempre són una mica el reflex d’allò que està passant en l’actualitat del moment. De tota manera aquest any hi ha diverses exposicions que tracten el tema LGTBI, no només escolars.

Quan s’acaba un FineArt comença la feina per al proper? Quanta gent hi esteu implicats?
Sí i fins i tot abans. Per exemple, les dues exposicions dels Premis Nacionals, abans que s’acabés el FineArt de l’any passat ja les teníem demanades. Hi ha exposicions que costa molt d’aconseguir-les. La primera tasca que fem, que és la de la selecció de projectes per a la qual som 6-7 persones: tres de l’AFI, més el Roger Mula i l’Aureli Sendra. Presentem el projecte a l’Ajuntament i el tirem endavant. A l’hora del muntatge som cinc voluntaris de la Fotogràfica, el Roger, el Joan Sala i l’ajuda inestimable de la Brigada Municipal que és la que ens fa els muntatges dels espais: col·locació d’envans, lluminàries, cortines… Cap al mes de gener anem revisant tots els marcs que tenim i els posem a punt per, quan vagin arribant les obres, poder-les emmarcar i penjar-les.

Com es presenta aquesta desena edició que comença avui divendres?
Molt bé. Estem molt contents del ventall de fotògrafs que s’hi podran veure i que aporten obres de moltíssima qualitat. Penso que la gent gaudirà de valent. Aquest any hi ha una exposició amb obres del Santi Carbonell que era un compte pendent. Es tracta d’una exposició antològica en què podrem veure fotografies de les diverses temàtiques que havia tocat el Santi (de nens sahrauís, fotos aèries d’Igualada, fotos dels Reis, fotos de gossos…). I a Cal Roure es pot visitar una retrospectiva dels 10 anys de FineArt.

Hi ha nous espais d’exposició en aquesta edició?
Cal Roure és un espai nou i l’Escorxador ampliarà les sales d’exposició, algunes de les quals amb obres de gran format.

Què aconsellaries a un visitant del FineArt?
És diferent si és un visitant igualadí o un de fora. Un igualadí té tres setmanes per visitar totes les exposicions. A una persona que vingui de fora li recomanaria que arribi a les 11, vingui al Museu, agafi el plànol, faci reserva per dinar en algun dels restaurants d’Igualada, i comenci a fer el recorregut que marca el plànol, tenint en compte que tant el Museu com l’Escorxador no tanquen al migdia.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta