15 C
Igualada
Diumenge, novembre 27, 2022

Espectacular augment de la demanda de llenya i pèl·lets pel temor a l’escalada de preus de l’energia

La por a una escalada encara més important dels preus de l’energia quan arribi el fred -sembla que aquest cap de setmana arribarà de debò- ha fet incrementar d’una forma espectacular la demanda de biomassa, especialment pèl·lets i llenya, que serveixi almenys per a evitar números massa grossos a les factures. Ja fa mesos que els més espavilats, i que s’ho poden permetre per gaudir d’espai a casa, van optar per comprar material combustible per a emmagatzemar-lo abans que pugessin els preus.

La situació ha provocat que hores d’ara sigui molt difícil, per no dir impossible, trobar llenya seca en els punts de venda habituals de l’Anoia. S’ha acabat. I serà complicat tenir estoc durant aquest hivern. La “febre” de la biomassa s’ha disparat, perquè, si ja és car tenir una caldera de gasoil per a tot l’hivern, o assumir les mai benvingudes factures d’electricitat o de gas -sigui natural o propà- la crisi derivada de la guerra a Ucraïna farà escalar els preus, malgrat els topalls i la reducció de l’Iva. D’altres famílies han optat també per a les plaques fotovoltaiques, de les que us en vam parlar fa unes setmanes a La Veu.

La demanda ha crescut un 50%, segons el clúster de la bioenergia
Segons el Clúster de la Bioenergia a Catalunya, que vicepresideix l’anoienc Joan Romaní, la demanda ha crescut un 50%. Però amb la pujada dels costos de producció, els preus també s’han enfilat. Malgrat alguns temors, el sector creu que no hi haurà desabastiment i veuen el moment com una “oportunitat”, però alerten de factors limitants com la falta d’ajuts per mecanitzar els treballs. Acció Climàtica defensa la inversió en maquinària. El darrer any s’hi van destinar 6 milions d’euros i el mes que ve s’obrirà una nova convocatòria pel mateix valor.

El poblatà Joan Romaní, vicepresident del Clúster de la Bionergia de Catalunya.

“Si abans el creixement anual era d’un 10%, ara ha passat a ser d’entre un 30% i un 50% en alguns mercats”, remarca Romaní. I amb l’augment dels costos de producció i la demanda, els preus d’aquestes matèries també han augmentat així com l’especulació a nivell internacional. El cas més clar és el del pèl·let, que ha doblat el preu respecte fa un any: si abans costava 4 euros el sac, ara el preu és de 8 euros en amunt.

Catalunya és la tercera massa forestal d’Europa, un potencial que actualment “no s’aprofita”, lamenta Romaní, perquè fins ara no hi havia prou demanda ni tampoc una aposta decidida per la descarbonització. Creu que en l’escenari actual i en plena emergència climàtica, tot s’ha “accelerat” i és el moment de fer canvis decisius.

En primer lloc, reclamen que s’actualitzi el pla estratègic de la biomassa i que l’administració doni ajuts per poder mecanitzar els treballs al bosc i fer-los més rendibles.

En aquest sentit, consideren que hi ha massa “proteccionisme” al bosc i reclamen la creació de noves zones d’explotació de biomassa sense perdre de vista la protecció del medi. Això permetria augmentar els estocs i “contenir” millor la pressió dels preus. “A dia d’avui el bosc és intocable i això fa que haguem de buscar aprovisionament fora de Catalunya”, admet. I afegeix que, “tenint un gas o un petroli verd com és la massa forestal no té sentit anar-ho a buscar fora”.

Llenya a l’Anoia: trobar-la ara seca, quasi impossible
El gerent de Biomassa Forestal Anoia, Josep Tomàs, una de les empreses punteres amb la venda de llenya a la comarca, ubicada a Sant Martí de Tous, ha explicat que “fa tres mesos que no venem a ningú que no sigui client nostre. Hi ha una sobredemanda brutal”, explica. “Aquells clients que abans demanaven una tona de llenya, ara demanen 1.500 quilos, o dos mil, fins i tot. És el mateix efecte crida que va succeir durant l’inici de la pandèmia amb la covid-19”.

La situació, com ha passat en altres indrets del país, ha provocat que hi hagi dificultats per trobar ara llenya per poder vendre l’hivern vinent. “Nosaltres sempre treballem d’un any per a l’altre, de manera que puguem disposar de llenya seca per quan vingui l’hivern proper. Ara tenim molt problemes per a refer l’estoc. No trobem material, no hi ha manera. Fins i tot hem buscat alguna solució fora del país, però no ens sortiria a compte, perquè s’ha de comptar el transport”.

Algú podria pensar que a les empreses gestores de la llenya la situació els ha agafat per sorpresa. Fins a un punt potser sí, però no del tot. En aquesta empresa touenca “ja vam produir llenya un 20% més de quantitat l’any passat pensant en aquest hivern, i ja veus com estem, de manera que, com a mínim, n’hem venut un vint per cent més, però segur que la xifra és molt mes alta. Al setembre ja no teníem llenya seca”.

Per a Josep Tomàs, acostumat a tractar amb les llenyes habituals que cremen a estufes i llars de foc -com el roure, l’alzina o el faig, i en menor mesura el pi- “hem de tenir present que, per a la immensa majoria de famílies, la llenya és un producte de luxe. Mai pot ser una alternativa viable per poder escalfar tota una casa. Imagina’t les kilocalories que caldrien per a escalfar un habitatge sencer durant bona part del dia, i quanta llenya caldria.

Aquí a l’Anoia tenim molt pi, però els clients no en volen gaire, perquè crema massa ràpid i no produeix tanta escalfor com l’alzina, per exemple”. El responsable de Biomassa Forestal Anoia recorda que “fa cinc o sis anys, eren els proveïdors els que venien a nosaltres per vendre’ns el producte, i ara som nosaltres els que hi anem. Però hem de ser sincers, l’augment de les llars de foc que hi ha hagut en els darrers anys no és per la crisi, és per gust”.

El sector de la biomassa també necessita personal qualificat
Fa unes setmanes dèiem en aquestes pàgines que el sector de les plaques fotovoltaiques necessitava urgentment tècnics instal·ladors qualificats. Costen de trobar. Doncs passa el mateix en el sector de la biomassa. Augmentar l’ús de biomassa permetria reduir un 30% la problemàtica, però avisen que, per fer una bona gestió i tenir el sector preparat, caldran anys de feina. Una idea que comparteix el gerent de Boscat, Jordi Terrades. “Les empreses i particulars volen passar del gas a la biomassa en un termini molt curt”, detalla. Per cobrir aquest augment de la demanda, però, el sector necessita un o dos anys d’adaptació. “La gestió del bosc és una cosa lenta i les empreses necessiten més recursos per fer aquests canvis”, remarca.

No disposar de personal qualificat per fer feines al bosc és un altre dels “factors limitants”, segons Terrades. Per això, també creu que caldria apostar per una major mecanització de les feines i menys burocràcia administrativa. “Hi ha molta inseguretat jurídica i càrregues administratives que fan que les empreses no puguin fer inversions ni contractar més personal”, assenyala. També es queixen que només poden treballar uns mesos a l’any per restriccions com ara el risc d’incendi o la protecció d’hàbitats.

En el seu cas, explica que el preu de l’estella que venen s’ha apujat entre un 30% i un 40% per l’augment de costos. El pèl·let i altres subproductes com l’estella d’ús tèrmic s’ha apujat més perquè requereix més energia per produir-los.

El 70% dels boscos catalans són privats
Gairebé el 70% dels boscos de Catalunya pertany a propietaris privats. La resta és de titularitat pública. Des del Departament d’Acció Climàtica la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, també veu el moment actual com una oportunitat per “gestionar bé” els boscos del país. Un dels problemes que es troben els gestors del bosc a l’hora de fer una tallada és la gran quantitat de propietaris amb què s’han d’entendre. “En els boscos públics, la planificació i ordenació ja està feta. Nosaltres recomanem que als privats també s’associïn i facin aquesta feina de planificació”, ha dit Sanitjas. A efectes pràctics, això significa que una empresa que vulgui fer una tallada en un bosc de diferents propietaris es dirigirà a l’associació, que ja haurà fet la feina prèvia de planificació i ordenació, i es podrà rebre l’autorització d’una manera més àgil.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

El Servei de Cirurgia de l’Hospital participa en un estudi internacional sobre el pacient amb pancreatitis aguda

El Servei de Cirurgia de l’Hospital Universitari d’Igualada ha participat en un estudi internacional sobre el maneig del pacient amb pancreatitis aguda (inflamació sobtada...

“Un homenatge al Mestre Joan Just és un acte de justícia que la ciutat li devia”

Demà diumenge a les 6 de la tarda el Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, acollirà la culminació dels diversos actes d’homenatge que s’estan desenvolupant...

Descobrint Trinley Paris, Premi de Fotografia Procopi Llucià, i les seves fotografies amb ànima

Tot un luxe i un grandiós privilegi poder compartir unes hores amb aquesta dona extraordinària a propòsit d’un recorregut pautat i atent per les...

L’Ajuntament de la Pobla intenta solucionar el problema dels senglars

L’Ajuntament de la Pobla de Claramunt ha iniciat una ronda de consultes per tal d’establir un sistema efectiu i segur que permeti reduir la...

Aquest diumenge, últim Mercat d’Antiguitats de l’any

Aquest proper diumenge 27 de novembre se celebrarà al Passeig Verdaguer d’Igualada l’últim Mercat d’Antiguitats i col·leccionisme de l’any 2022. El mes de desembre...
Compartir