Els Reis d’Orient, veient l’acollida que cada any els hi feien els igualadins, i volent que el seu record perdurés tot l’any dins el cor de les famílies, es van posar en contacte amb la comissió organitzadora de la Cavalcada dels Reis perquè acollissin un ambaixador que preparés la seva arribada.
L’any 1943 el Sr. Lluís Valls, membre de la Comissió dels Reis, ideà el Patge Faruk: El motiu per haver triat aquest nom és, segurament, perquè en aquella època regnava a Egipte el rei Faruk, la qual cosa l’hi atorgava una connotació reial. N’hi ha, però un altre, i és que en àrab Faruk vol dir, “el que sap distingir entre el bé i el mal”. Al principi fou una figura misteriosa i invisible, que la mainada podia escoltar per Ràdio Igualada. Des d’allà, enviava missatges als més petits que no feien bondat, que pegaven als germanets o bé que es feien pipí al llit, que en el context d’aquella època eres les entremaliadures més freqüents.
Com s’ha dit abans, en els seus inicis, El Patge Faruk no es feia visible. Algunes vegades acompanyava als patges durant la cavalcada, però, ni hi havia un dia concret en què arribava ni tampoc recollia les cartes. Això, com es veurà més endavant, no va començar a fer-ho fins passats uns anys. No obstant això, estava en permanent contacte amb Ses Majestats, Melcior, Gaspar i Baltasar per posar-los al corrent del comportament i estat dels igualadins, i més especialment, dels més petits de les cases.
Quan el mateix any 1943 el Patge Faruk començà a parlar als nens i nenes a través de la ràdio, ho feia a través d’una emissora propietat d’en Josep M. Prat, situada del carrer del Roser, i que tenia l’accés pel carrer de Sant Cristòfol. El primer any va ser a mode de prova, però veient l’acollida que tenia per part de les famílies igualadines, l’any següent les xerrades es van organitzar de manera més àmplia i generosa.
“… Si el Patge Faruk us parla / feu cas de la seva veu / quan per ràdio us envia / l’avís que necessiteu …” “… L’Estrella ja brilla més. / Els Reis han emprés viatge, / i ja fa dies que aquí / sentiu la veu del seu Patge / que perquè us estima molt / d’Igualada ha fet estatge …” [de la Crida de l’any 1955]
Durant una bona colla d’anys, el Patge Faruk visitava també alguns pobles de la comarca. Entre aquestes visites destaquen les que durant els anys 50 del segle passat feia des de Castellolí fins a Tous, passant per Òdena.
Uns anys més tard va anar també a la població de Callús (Bages), i fins i tot va fer una visita curta, però molt interessant, a Vilafranca del Penedès. Després s’hi afegí la vila de Sanaüja, que encara visita a dia d’avui.
