Especial La Veu: Dones Empresaries (II)
Especial La Veu: Dones Empresaries (III)
Per a mi, primer com a dona i després des d’un àmbit estrictament periodístic, ha estat un motiu de satisfacció -a més d’un acte solidari amb les dones- poder dur a terme aquesta petita introspecció que es proposa posar en valor la talla personal i sobretot professional de les dones que seguidament es presentaran; especialment des de la intenció que quedin visibilitzades les seves trajectòries d’empenta, valentia i esperit de superació en el desenvolupament del seu alt nivell de qualificació per als càrrecs d’empresàries que ocupen, a l’entorn de la Conca d’Òdena. No obstant això, per a altres tantes que poguessin sentir-s’hi identificades, vagi per davant la voluntat de pal·liar qualsevol dèficit de representació des d’una ferma proposta inclusiva que persegueix sumar -per a tots els casos- uns esforços que són molt plurals.
I, novament, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones; de comú acord amb la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena (MICOD) i la direcció d’aquest rotatiu, em correspon a mi -com historiadora i analista- de presentar una succinta visió del marc empresarial i el pes de les dones empresàries o directives en què es veu establerta la realitat contextual de la Conca, sempre des d’una perspectiva d’anàlisi de gènere i des d’un ideari encaminat a fer efectius els drets d’igualtat i no discriminació per raó de sexe en qualsevol de les etapes i circumstàncies de la vida d’aquestes dones; uns valors que han de ser capitals per al equitatiu avanç de qualsevol societat veritablement democràtica.
A tall introductori, malgrat un significat reconeixement formal endemés dels progressos duts a terme fins al dia d’avui en matèria d’igualtat, des de l’àmbit estrictament empresarial podria apuntar-se -i no ens equivocaríem- que la igualtat de drets a l’hora de desenvolupar determinats càrrecs entre homes i dones és una realitat tristament no constatada. Són molts els factors de desigualtat de les estructures socials, econòmiques i empresarials que perpetuen encara certs estereotips especialment culturals i educacionals referits a seguir obstaculitzant la capacitat d’escalar cap a determinats càrrecs en l’organització de moltes empreses. Aquestes relacions desiguals que subscriuen la dominància i el poder que secularment ha estat adjudicat als homes, emparats en la linealitat de les estructures patriarcals; en definitiva, són les que segueixen contribuint al fet que qualsevol aspiració d’una dona per ocupar càrrecs d’alt rang porti inclosa una llarga i valenta lluita a l’hora de demostrar les seves capacitats i potencials de signe professional.
Del balanç de les dades obtingudes amb les aportacions personals de diferents dones empresàries o amb càrrecs directius del nostre entorn més proper i també amb alguns informes de la Unió Empresarial de l’Anoia es pot evidenciar que: si bé el món empresarial i econòmic està accedint a un procés de transformació en vies de la consecució d’uns veritables drets d’igualitaris i que es vegin complertes totes les expectatives referents a un veritable creixement personal i econòmic per a aquestes d’empreses; les pròpies jerarquies constaten l’escassa ocupació de dones a les més altes instàncies.
La fita principal és molt clara: totes les empreses han de contribuir a una plena i activa integració de les dones per a què es vegi consolidada i de ple dret qualsevol capacitat emprenedora o de lideratge; i, aquest és el principal marc d’actuació per al qual vetlla (des de fa uns anys) la Comissió UEA Inquieta -formada per dones- especialment des del vessant de situar la dona empresària o directiva en el rang econòmic del que n’és mereixedora. Ara per ara, i cal reiterar-ho, diferents estudis duts a terme per aquesta Comissió porten al punt en què la representativitat de les dones a les empreses de la nostra comarca és encara francament minoritària, i més en el marc de determinades formes de lideratge amb alts perfils professionals o a les cúpules de càrrecs directius. Efectivament, aquesta mateixa apreciació està avalada per les diverses comunicacions en les quals han participat les dones entrevistades que, amb esforç i constància han aconseguit empoderar-se en la seva esfera laboral, no sense constatar -i en plural- que les seves trajectòries per a escalar un estadi de notable qualificació professional sempre s’han vist afectades per la inherent condició de ser dones.
És recentment, i de forma conscient, quan s’ha plantejat que la condició de ser líder ha de passar forçosament per la convicció que tota relació laboral ha de portar contingut en sí un compromís envers els altres de manera que les actituds per manejar-se en els projectes i solucions econòmiques, així com en la resolució dels possibles conflictes, contemplin la instauració de determinades sinergies en tant que primer pas per a potenciar de manera eficaç i categòrica qualsevol estadi i repte d’empoderament. Això i res no fóra el mateix sinó es considerés la importància de forjar els drets igualitaris en tots els escenaris professionals, sempre en la línia de perseguir empoderaments i lideratges transformadors i innovadors, i ajustats a unes exigències encara no conquerides: la necessària reforma horària i el que és més, la plena conciliació laboral i familiar.
